La degana del Col·legi d’Advocats, Sophie Bellocq, va reclamar una revisió urgent del Codi de família que no tingui res a veure amb la proposta que es va treballar durant la legislatura passada i que no va arribar a veure la llum. Bellocq va aprofitar la celebració del patró del col·lectiu, Sant Raimon de Penyafort, per deixar clar que «no sé on està aquest projecte però no té el suport del Col·legi pel tracte que dona a la dona i pel dibuix d’una família prehistòrica que no es correspon a la realitat social».

En el discurs que va fer per tancar la cerimònia de la toga, va expressar sense embuts que el projecte que s’havia treballat «vulnerava molt el dret de la dona i no contemplava el que és la família d’avui». Des del seu punt de vista cal «un treball de fons» perquè la llei s’adapti «a la realitat». Uns canvis que va assenyalar que serà necessari que «respectin el copríncep», en referència al cap d’estat mitrat, si bé també va afirmar que «crec que tots hauríem de fer un esforç» per mirar que el text inclogui totes les noves formes de família que es donen avui en dia.

En relació a aquesta petició, el ministre de Justícia, Josep Maria Rossell, va indicar que el treball depèn de la comissió legislativa i es va mostrar a l’espera de la proposta que es pugui presentar.

Màster  

Bellocq va aprofitar la intervenció per repassar totes les demandes que tenen pendents de resoldre des del col·lectiu i també va ser especialment incisiva a l’hora de criticar el màster de dret. «El màster no està a l’alçada del que es va preveure amb el Ministeri d’Educació i caldrà reformar-lo per estar a l’alçada dels països veïns, com França i Espanya», va etzibar. A parer seu, els canvis són imprescindibles per garantir «la qualitat dels estudiants» que el cursen i per aconseguir-ho, va dir, calen «més mitjans, professors competents i que tinguin el temps per dedicar-s’hi».

De fet, el descontentament amb la preparació que es dona a l’UdA és tal que en el seu parlament va apuntar que els estudiants que surtin del màster també hauran de passar les proves per obtenir el certificat d’aptitud per assegurar una bona preparació.
La degana del Col·legi d’Advocats també va tenir temps de reclamar canvis a la Llei de l’Advocacia. Unes millores que va recordar que ja s’havien posat sobre la taula «però que no hi ha manera que tirin endavant». Bellocq va insistir en la necessitat d’implantar una formació continuada i de modificar el règim disciplinari per donar més garanties quan s’obre un expedient o aclarir incompatibilitats.

Execucions  

Tampoc es va oblidar d’un altre problema: les execucions. «No funcionen massa bé i quan guanyes un plet no pots donar la seguretat al client que cobrarà», va apuntar. Si bé va admetre que la introducció de la figura del Saig ha ajudat a millorar, «encara falten coses, no podem continuar penjant les sentències a la paret». Per tot plegat considera que la creació d’un registre d’embargaments, sigui públic o privat, ajudaria. En aquest cas, el ministre de Justícia va admetre que la qüestió requereix «una mica més de temps», recordant que és un problema que ve de llarg. Davant les diverses peticions de Bellocq, Rossell va apuntar que el «discurs ha sigut assenyat però una mica crític» i va afirmar que «des del ministeri som coneixedors de les seves reivindicacions i tenim damunt la taula diverses modificacions que proposen». Un dels temes que hauran de treballar és la de l’accés electrònic a l’administració de Justícia. La degana va advertir, però, que la implantació de la signatura digital «és un repte» i que cal ser molt curosos amb la implantació perquè, per exemple, «a Espanya el sistema no funciona».

En la resta del seu parlament, la representant del col·lectiu d’advocats va fer una defensa aferrissada del col·legi i va demanar unitat i participació perquè l’entitat es mantingui. «Un col·legi fort és un advocat independent. Sense independència un advocat no és res», va remarcar, per insistir, més endavant, que «no hi ha independència sense col·legi». Per últim, també va manifestar que «la qualitat del clima en una jurisdicció depèn de la bona relació entre el magistrat, el fiscal i el degà».