Part dels advocats defensors de la causa general del cas BPA van entregar la setmana passada un escrit al Tribunal de Corts demanant que es retiri bona part del sumari amb el qual es fonamenta el judici. La petició s’argumenta a partir de la darrera sentència del Tribunal Constitucional (TC) que afirmava que hi ha elements que s’han incorporat de manera indeguda a la causa, ja que provenen de sumaris d’altres països i els tribunals andorrans no van fer-ne degudament el control i seguiment en el seu moment. Agafant-se a aquesta sentència, part de les defenses han demanat a Corts que anul·li tots els elements provinents de casos forans relacionats amb el del Principat, el que, segons fonts consultades, deixaria en ben poca cosa el sumari andorrà.  

Emparant-se en aquesta resolució i fent-la extensiva a d’altres procediments similars, les defenses, mitjançant l’escrit esmentat, reclamen que s’eliminin centenars dels folis que conformen el sumari. Molts d’ells farien referència a l’anomenat cas Emperador, la trama liderada per l’empresari xinés Gao Ping en la qual es basa bona part de l’acusació als processats en la causa principat de la causa. 
Entre les moltes proves que es qüestionen, entenent que s’han incorporat de forma anòmala, hi ha, per exemple, l’agenda de l’empresari espanyol Rafel Pallardó –imputat en el cas Emparador–on hi haurien anotades les compensacions irregulars que suposadament rebia. També es qüestionarien proves que van portar a detenir l’exconseller delegat de BPA, Joan Pau Miquel. 

Tot plegat, segons les fonts consultades, deixarien «molt debilitada» l’acusació per part de la Fiscalia, que es podria veure obligada a canviar la seva estratègia en el judici. Amb tot, caldrà veure quina resposta dona el Tribunal de Corts als lletrats defensors i amb quins arguments. En cas de donar-los la raó, el gruix del sumari podria veure’s clarament reduït, donant un gir al judici. De tenir una resposta negativa, caldrà veure fins a quin nivell judicial estan disposats a arribar els advocats defensant els seus interessos amb la sentència del Constitucional a la mà. 

La sentència del TC 

Cal recordar que la sentència del TC esmentada, que data del mes de març passat, rebutjava unes escoltes telefòniques fetes a Espanya, malgrat que en el seu lloc de gravació estaven emparades per la llei de l’Estat en qüestió. L’argument principal per no incorporar-les a les causes obertes a Andorra és que es vulneraven drets fonamentals. Per tot plegat, el Constitucional entenia que aquestes proves havien de ser retirades dels sumaris andorrans i deixava a la Fiscalia sense una de les principals proves d’acusació als processats. 

La resolució va tenir lloc arran d’un recurs d’empara interposat per un exdirectiu de BPA que va denunciar vulneració de drets fonamentals com el de la intimitat, a l’honor i al secret de les comunicacions. En concret, les converses registrades estaven relacionades amb el cas Petrov (màfia russa, corrupció i blanqueig), investigat per l’Audiència Nacional espanyola i que també guarda relació amb els presumptes moviments il·lícits de BPA. En un inici, el Tribunal Superior (TS) havia desestimat el recurs interposat per l’exdirectiu de l’entitat bancària, però finalment el Constitucional li va donar la raó tot recordant al TS alguns convenis internacionals que emparen els arguments del demandant. 

Incertesa sobre la represa del judici

La represa del judici de la causa principal del cas BPA està prevista pel proper 16 de setembre. Amb tot, les diferents recusacions presentades per alguns dels processats i les seves defenses està generant incertesa sobre si la data es respectarà o no. 

De moment, el qui va ser president del tribunal, Josep Maria Pijuan, ja ha estat substituït pel magistrat Jacques Richiardi però algunes de les defenses també reclamen que sigui tot el tribunal que es canviï, el que comportaria un retard important en la represa del judici. I és que Andorra no disposa de més magistrats que no estiguin implicats d’una  manera o d’una altra en el cas, de manera que caldria nomenar-ne de nous i això comportaria un temps, especialment perquè els nous magistrats necessitarien un període més o menys llarg per estudiar-se el feixuc volum de pàgines que incorpora el sumari. 

A més, les defenses consideren que el canvi de magistrat implica tornar a començar de zero el judici i , per tant, repetir les qüestions prèvies. Cal recordar que només per exposar les qüestions prèvies es va necessitar d’una setmana amb vista oral cada dia matí i tarda. La més important de les quals es referia a deixar fora el Govern com a part de l’acusació, petició que va ser rebutjada pel tribunal però que ara, si es fes cas a la demanda de les defenses, es podria tornar a posar en qüestió.