El ministre de Salut, Carles Álvarez Marfany, i el secretari d’estat de Salut, Joan Antoni León, van presentar ahir el projecte de llei qualificada de tècniques de reproducció humana assistida que el Govern va aprovar la setmana passada. L’objectiu de la normativa és fixar el marc legal per la pràctica d’aquestes tècniques al país, de manera que hauria de facilitar la implantació de centres dedicats a aquesta activitat i afavorir la diversificació econòmica, a més de donar resposta a una «necessitat social» de la població. 

Álvarez va indicar que el projecte de llei s’ha treballat en col·laboració amb experts en bioètica i advocats constitucionalistes de manera que «encaixa amb el respecte a la vida i amb l’article 8 de la Constitució». En aquest sentit el ministre es va mostrar convençut que no hi haurà cap problema amb el copríncep episcopal. Així, per exemple, es va explicar que la llei garanteix que es generi el nombre mínim d’embrions i que en cas de tenir embrions sobrants aquests s’hauran de crioconservar fins que la dona a qui anaven destinats compleixi 50 anys, edat en què es considera que ja no és fèrtil. En aquest moment es podrà escollir entre destruir-los o fer-ne una donació. De la mateixa manera no es contempla la recerca amb embrions i tampoc es podrà triar el sexe del fill si no és que es necessita excloure embrions afectats per una malaltia lligada al sexe.

Donació gratuïta 

Un dels aspectes bàsics que fixa el text és que les donacions no poden tenir caràcter lucratiu, de manera que els donants no podran percebre cap tipus de contraprestació econòmica per aquesta acció. Amb tot, es va indicar que sí que es podrà donar alguna compensació per desplaçament o per aspectes laborals, una fórmula que també preveu la legislació espanyola. 

D’altra banda, el text també fixa que tots els donants han de ser majors d’edat i s’ha fixat un límit d’edat per garantir la qualitat i la seguretat de les donacions: 37 anys en el cas de les dones i 45 en el dels homes. De la mateixa manera es regula el nombre de fills nascuts de cada donant per evitar problemes de consanguinitat. De manera excepcional es permet als menors de 18 anys la crioconservació de cèl·lules i teixit reproductor per preservar la fertilitat en determinats processos patològics.

Tècniques  

El projecte, que està pendent d’entrar a tràmit parlamentari, permetrà la inseminació artificial, la fecundació in vitro, la transferència d’embrions, la donació d’embrions, el diagnòstic genètic preimplantacional i la crioconservació d’embrions. León va afirmar que «a nivell de prestacions estaríem molt equiparables» a la legislació espanyola «i molt per davant d’altres països europeus». De moment els tractaments no s’inclouran en la sanitat pública si bé el ministre no va descartar que la situació pugui canviar més endavant. 

La llei també preveu la creació d’una comissió de reproducció humana assistida que assessori i informi el Govern i els centres de reproducció i pugui analitzar l’aplicació d’una tècnica que no estigui recollida en el text. Igualment s’haurà de crear un registre de reproducció humana assistida que ha de contenir la informació sobre els donants de cèl·lules reproductores i d’embrions in vitro i dels fills nascuts dels donants. Això permetrà la traçabilitat de les donacions, tot i que també s’estableixen les mesures de seguretat escaients per garantir la confidencialitat de les dades.

Per últim, Álvarez Marfany va deixar clar que la maternitat subrogada queda prohibida si bé, tal com s’ha fet fins ara, es reconeixerà la paternitat. 

Institucions interessades a instal·lar-se al país

El ministre de Salut va recordar que fa dos anys l’Institut Marquès va mostrar interès a poder-se instal·lar al país amb un centre dedicat a la reproducció assistida, una situació que per ara no s’ha concretat. A preguntes de la premsa Álvarez Marfany no va aclarir què havia passat amb el projecte ni els motius que havien impedit l’aterratge del centre, però va reiterar que l’arribada de qualsevol institució estava subjecte a tenir aprovat el marc legal que regulés l’activitat. «Si hi ha interès o no ja es veurà, però jo crec que sí perquè és una llei molt homologable amb l’entorn i també hi ha una demanda interna. Molta gent es fa el tractament a fora i és una oportunitat per tenir el servei aquí i atraure altra gent». El ministre també va admetre visites «extraoficials» d’altres institucions del mateix àmbit interessades en instal·lar-se al país. Sobre les crítiques expressades per la Cambra de Comerç per una normativa massa restrictiva va assegurar que «no ens ha arribat la queixa de manera formal» i va reiterar que es tracta d’una legislació «competitiva» que afavorirà la diversificació econòmica del Principat.