Amb l’objectiu de revalidar el títol, l’FC Andorra va presentar, com s’esperava, una alineació de ‘titulars’, només tocada per l’entrada d’Olazábal i Bomba. La intenció era més que clara, i els tricolor van assolir el pas a la final de la Copa Catalunya després d’imposar-se per 0-1 a l’Hospitalet, a qui els va costar superar tot i les ocasions, assolint el resultat però mancant molta resolució.
Com era d’esperar, els d’Eder Sarabia van començar jugant en camp contrari i amb molt moviment de la pilota, envers un ‘Hospi’ tancat i ben plantat a l’espera de contraatacs. Als 10 minuts va arribar la primera dels visitants, amb Leal provant de sorprendre amb un xut llunyà, que va sortir molt per sobre del travesser. Les accions d’atac dels del Principat passaven majoritàriament per la banda dreta, amb el mateix Leal amb molta participació ofensiva, juntament amb Calvo. Orellana també va provar amb una acció similar a la del lateral, des de fora l’àrea, que va marxar fora.
El joc va anar esdevenint una monotonia andorrana, que tot i tenir molta possessió no arribaven a gaudir d’oportunitats de perill. Pels volts del minut 25, els locals van gaudir de la primera ocasió, amb una rematada directa de Lasso des d’una centrada lateral, que va sortir directe fora. A falta de 10 minuts per la mitja part, i seguint la monotonia, Martín va protagonitzar una acció individual desfent-se de dos defensors i provant des de fora l’àrea, marxant prop del pal. Abans del xiulet, van ser els homes de Joan Sánchez qui van gaudir de les últimes jugades, amb una aproximació per banda que va acabar aturant el porter tricolor, que també va parar posteriorment un xut mossegat d’Alcover.
Ja en la represa, va ser l’Hospitalet qui va sortir amb més intensitat, ja tenint una primera ocasió al minut de joc amb un servei de falta directe d’Alcover, que se li va escapar en primera instància a Olazábal. Els catalans van començar a rutllar més combinació i gaudir d’arribades, jugant, fins i tot, en camp andorrà, donant així una passa endavant respecte del que havien mostrat en la primera part.
L’FC Andorra es va anar recuperant a poc a poc. Mostra d’ell va ser la primera ocasió de Nieto al minut 54, de nou des de fora l’àrea, que va sortir molt per sobre de la porteria d’Aliaga. Cinc minuts després va arribar una molt clara per als visitants, amb Marsà rebent una centrada de Leal i, tot sol a l’àrea petita, va rematar directament fora.
Amb 20 minuts pel xiulet final, els tricolor es veien amb l’aigua al coll, i van començar a ser més incisius. En primer lloc amb una oportunitat de Shabani, xutant des de la frontal i marxant per sobre el travesser. Dos minuts després va arribar el gol, obra de Gil que des de fora l’àrea va xutar amb l’esquerra i, fregant l’esquena d’un contrari, es va acabar colant per l’escaire del primer pal. El migcampista va tornar a provar sort poc després amb una falta que a poc es va quedar de ser la segona diana. Tots dos conjunts van acabar gaudint d’accions, però cap sense arribar a materialitzar-se.
L’altra semifinal de la competició va donar el tret de sortida mitja hora més tard que aquest matx, amb l’Olot enduent-se el triomf per 0-2 sobre l’Europa, i convertint-se en el rival de l’FC Andorra a la final.
– les claus –
- Gespa artificial: l’adaptació de l’FC Andorra a la gespa artificial no va ser tan ràpida com Sarabia esperava, causant algunes errades.
- La brúixola: Orellana durant gairebé tot el duel i Gil després van ser la brúixola d’un equip que no acabava de trobar ocasions clares.
- Laterals: l’ofensiva lateral, sobretot per Leal en la banda dreta, van arribar a ser fonamentals per crear perill contra un ‘Hospi’ tancat.
- Parsimònia: els tricolor semblaven per moments només voler moure l’esfèric, amb una passivitat exagerada sense mirar la porteria.
Bonell mostra predisposició a col·laborar amb l’FC Andorra quan presentin el seu projecte
Durant la sessió del Consell General d’ahir, el conseller socialdemòcrata Pere Baró va preguntar a la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, sobre l’afer de l’estadi de l’FC Andorra i tots els esdeveniments que han passat aquestes darreres setmanes, com les declaracions del secretari d’Estat d’Esports, Alain Cabanes, i la piulada del màxim accionista del club, Gerard Piqué. La ministra va declarar que, en primer lloc, va ser LaLiga qui fa dos anys va exigir a l’FC Andorra la construcció o obtenció d’un estadi que complís la normativa de l’entitat per a la disputa de partits de futbol professional. A més, la mateixa entitat va ser la primera a posar sobre la taula la possibilitat que el club jugués fora del Principat en cas de no tenir el camp enllestit, tal com succeeix actualment pel final de la present temporada. Tot seguit, l’Executiu va signar el conveni amb els tricolor on s’estipulava que el Govern els hi deixava l’estadi Nacional en aquest període de temps. Tot i així, Bonell va mostrar la seva predisposició i la de l’Executiu a col·laborar amb el club quan coneguin el projecte de resolució d’aquesta situació en el que està treballant l’entitat tricolor. Al curt termini, la ministra va demanar paciència, assegurant que, quan siguin coneixedors de la iniciativa del club, veure en quina mesura el Govern pot col·laborar amb l’FC Andorra, recalcant que mai han dit al club que hagi de jugar fora del país.
