Una pista de dimensions semblants a les de bàdminton, una xarxa baixa, una pala i una pilota de plàstic foradada. Aquests són els ingredients del pickleball, un esport nascut als Estats Units el 1965 que combina elements del tennis, el pàdel i el ping-pong i que ara busca fer-se un lloc al Principat. Així, del 20 al 22 de novembre, Escaldes-Engordany acollirà l’Open Mundo Pickleball Andorra, una competició que reunirà jugadors professionals i amateurs al pavelló del Prat Gran. «Un diu: home, jo que a tennis no arribava a cap pilota, resulta que aquí faig punts llargs, m’ho passo bé, trec energia i arribo a les pilotes», ha mencionat en declaracions a aquesta casa el responsable de Mundo Pickleball, Carles Argemí, destacant que les característiques de la pilota faciliten els intercanvis i l’aprenentatge.
I és per aquest motiu, entre alguns altres, que la disciplina ha experimentat un creixement notable durant els darrers anys, especialment a Nord-amèrica, on moltes pistes de tennis s’han reconvertit per acollir-la. En aquest sentit, Argemí situa en uns 85 milions els practicants arreu del món, una expansió que també identifica en països com l’Índia i el Vietnam. Pel que fa a Europa, ha assegurat que el fenomen comença a consolidar-se, especialment a Espanya i França. «A Espanya fa tres o quatre anys que hi és, però des de l’any passat ha començat a créixer moltíssim. A França també, i es preveu que hi hagi un creixement important. De fet, s’estan obrint pistes per tot arreu», ha emfatitzat, a la vegada recordant que en una sola pista de tennis es poden habilitar quatre pistes de pickleball.
Un dels trets que més reivindica el responsable de Mundo Pickleball és la possibilitat que persones d’edats molt diferents comparteixin pista en condicions competitives. Ell mateix juga habitualment amb la seva filla d’11 anys i recorda un matx especialment singular: «L’altre dia vam fer un partit i hi havia una persona de 79 anys, la meva filla, jo de 52 i una altra nena d’11. Hi havia una diferència de 60 anys i vam suar la gota per poder-los guanyar». Aquesta accessibilitat també es trasllada a les competicions, en les quals poden coincidir diferents generacions: «Tu et pots apuntar independentment de l’edat que tinguis, per exemple, a la categoria mixta, i et podràs trobar un nen o una nena jugant amb un avi, en contra o en parella. És veure-ho per creure-ho».
L’organització ja ha establert contactes amb centres esportius, hotels i altres espais per estudiar la possibilitat d’habilitar-hi pistes, incloses instal·lacions portàtils
Demanat per l’arribada del torneig al Principat, ha indicat que aquest va sorgir arran d’una proposta d’una empresa andorrana, vinculada a Mundo Pickleball, al Comú d’Escaldes-Engordany, una iniciativa que va coincidir amb l’interès que ja havia mostrat la consellera d’Esports, Laura López, després de descobrir aquesta disciplina. «Quan fem la proposta, la consellera justament havia vist aquest esport i ho havia posat sobre la taula. Van coincidir les dues coses», ha relatat Argemí. Tot i reconèixer que el pickleball encara no té una implantació significativa al país, l’organització ja ha establert contactes amb centres esportius, hotels i altres espais per estudiar la possibilitat d’habilitar-hi pistes, incloses instal·lacions portàtils, tot i que al respecte encara no es pot desvetllar gaire cosa.
Pel que fa a la competició, l’Open reunirà les finals de temporada de Mundo Pickleball i del Top Pickleball Tour, aquest últim vinculat a l’Association of Pickleball Players (APP) dels Estats Units. Doncs, l’organització preveu uns 150 participants (xifra similar a la del darrer torneig) i un desplaçament global d’aproximadament 300 persones entre jugadors, familiars i acompanyants. Entre els noms confirmats destaquen Ignasi de Rueda i Pep Canyadell, dos dels principals referents del pickleball espanyol, els quals competiran junts en dobles masculins professionals. «Venen els dos que guanyen gairebé sempre en els campionats d’Espanya i faran parella […] És com si tinguessis a Messi i Ronaldo jugant junts a Andorra», ha comprat Argemí. Val a dir que la presència d’altres esportistes internacionals encara està pendent de confirmació.
El torneig disposarà de quatre pistes interiors i una d’exterior, amb 5.000 euros en premis i competicions d’individuals, dobles masculins, femenins i mixtos. Les categories inclouran tant jugadors professionals com amateurs, sense necessitat d’haver participat anteriorment en el circuit. Així, el responsable de Mundo Pickleball ha destacat especialment el component social de la disciplina, ja que els participants poden arribar a disputar vuit o nou partits en una mateixa jornada. «Si jugues amb la teva parella hauràs jugat contra 16 persones diferents. Amb la qual cosa hauràs conegut 16 persones. A l’hora de fer un beure ja tens contacte amb 16 persones. Llavors, la comunitat ràpidament creix», ha exemplificat.
«Venen els dos que guanyen gairebé sempre en els campionats d’Espanya i faran parella [Ignasi de Rueda i Pep Canyadell]. És com si tinguessis a Messi i Ronaldo jugant junts a Andorra» – Carles Argemí
Més enllà de la competició, l’organització instal·larà una pista d’exhibició a l’exterior perquè residents i turistes puguin provar gratuïtament el pickleball, amb el material facilitat pels responsables de l’esdeveniment. Una de les activitats consistirà a intentar guanyar un punt a un jugador professional, una proposta amb què es busca implicar persones que no han practicat mai aquest esport. «La gent es pensa que el pot guanyar, i comencen a venir els de pàdel i els fem entrar, i no hi ha ningú que guanyi, tot i que sempre ens deixem vèncer per algun nen o alguna nena», ha relatat Argemí, qui ha comentat que també acostumen a convidar persones grans a participar en aquestes exhibicions.
Amb tot, la voluntat de Mundo Pickleball és que la cita tingui continuïtat i que el Principat es consolidi com a escenari habitual de les finals del circuit: «La idea és que Andorra sempre sigui o, si més no, aquest és el pensament actual, la seu final de Mundo Pickleball». El responsable de l’organització, a més, s’ha mostrat convençut que la disciplina pot conviure amb el tennis i el pàdel i trobar el seu propi espai al país: «A Espanya, a França i a molts llocs és el que està passant. Aquest esport, com que s’acosta més al tennis però amb mides més reduïdes i és més obert a totes les condicions físiques i tècniques, acaba enganxant moltíssim».
