Amb quatre punts finalitza Andorra la fase de classificació pel Mundial. Tota una fita tenint en compte que en les anteriors s’havia quedat a zero. Aquesta vegada la progressió ha estat evident, sobretot en els partits disputats a l’Estadi Nacional, en un camp que coneixen bé. En canvi, a domicili, la història va ser força diferent, i va ser lluny del Principat on va presentar més problemes.
Un exemple d’aquest fet és el matx a Letònia de dimarts, on la selecció no va mostrar nivells de competitivitat d’anteriors ocasions, amb un inici on ja es va veure que la consistència sobre el terreny de joc no era la desitjada. L’entrenador, Koldo Àlvarez, de moment no vol fer balanç del que ha estat la fase, ja que en calent després de la derrota a Riga considera que no és el moment més adequat: «Ara mateix seria molt injust amb el meu equip». Qui sí que ho fan són els jugadors. Ildefons Lima, el jugador que més vegades ha vestit la samarreta de l’absoluta, posa a aquesta fase «un notable perquè aconseguir una victòria com la que vam assolir costa molt, i el punt contra les illes Fèroe. Potser el partit contra Letònia a casa i el de Fèroe allà són les faltes».
Confiar en el futur / Amb el que s’ha assolit «hem d’estar contents» i de cara al futur «hem de continuar treballant i posant els fonaments en els bons resultats que hem obtingut». Un dels elements de millora està en mostrar-se igual de competitiu quan es fa a casa com a domicili, ja que «quan surts fora els camps són una altra història. Estem massa mal acostumats a la gespa artificial i quan surts a camps així canvia tot, el bot, la velocitat del joc. Tot això es nota, però no és excusa perquè el futbol es juga sobre gespa, però ho notem perquè no estem acostumats a aquestes velocitats de joc». En aquesta fase la selecció s’ha anat rejovenint i «s’ha de continuar així perquè els que som més grans haurem d’anar deixant pas als joves, però ells també han d’aprendre que la realitat d’Andorra és patir, que tenim premi molt poques vegades, però s’ha de disfrutar del bo que traiem perquè costa molt. Mai hem d’oblidar qui som». Lima suma més internacionalitats que ningú al país. Amb 37 anys encara li queda corda. Va «any a any. Costa cada vegada més, però mentre pugui col·laborar i ajudar ho faré. Quan vegi que costa més del compte deixaré pas, però sempre intentant ajudar als joves amb el poc temps que em queda».
Un altre dels veterans a la plantilla, Marcio Vieira, considera que «s’ha de valorar molt aquesta fase perquè crec que hem competit quasi tots els partits a casa, fora és una cosa que hem de millorar». Destaca la progressió obtinguda «sobretot a nivell de joc i de competir dins les limitacions que tenim», tot i que «podríem haver tret algun punt més en els partits de casa». A domicili, «estem treballant en millorar» per a que no hi hagi les diferències evidents.
