A 2.700 metres d’altitud, entre els dos cims del pic del Casamanya, una línia fina de 200 metres oscil·la amb el vent. No és un cable d’electricitat, ni una corda per a muntar una tirolina. És una highline, una cinta de dos centímetres d’amplada que serveix de camí per als qui busquen l’equilibri més pur. Sobre ella, només hi ha aire i un silenci inquietant. Allà dalt, caminant amb pas lent i mirada fixa a l’horitzó, hi trobem Moisés Castro, un guia de muntanya, monitor d’esquí, de BTT, d’escalada, highliner professional i pioner d’aquesta disciplina a Andorra.
El vídeo — enregistrat pel filmmaker andorrà Iker Ramírez— mostra aquesta travessa extrema, feta possible després de dos dies de treball entre ancoratges, tensió i ajustos a gran altura. “Volia capturar com es viu una experiència així des de dins. La paciència, el vertigen, la precisió i aquella calma absoluta que hi ha entre la por i l’equilibri”, explica Ramírez. El resultat és una peça visual potent, que combina bellesa, risc i emoció, rodada íntegrament a Andorra i publicada al canal de Youtube ‘Iker Ramírez’.
Nascut a Xile, Moisés fa més de quinze anys que es dedica al slackline i les seves variants. “És l’esport més pur de l’equilibri que existeix”, explica. “A diferència de l’esquí o l’escalada, aquí no tens bastons ni preses; només ets tu i l’equilibri. És una connexió entre el cos i la ment”.
Guia de muntanya, instructor d’esquí i també alpinista, va descobrir aquesta disciplina al seu país natal, on va aprendre dels millors: “Vaig tenir la sort de conèixer el número u de Xile. Ens vam fer amics i ell em va ensenyar tot el que sabia”. Des d’aleshores, ha evolucionat per totes les modalitats —longline, trickline, waterline— fins a arribar al highline, la versió més extrema, i al skyline, que combina aquesta pràctica amb l’alpinisme.
Fa més d’una dècada que Moisés va arribar al Principat, primer com a monitor d’esquí, després com a referent d’aquesta disciplina. “Vaig descobrir que, tot i ser un país molt vinculat a la muntanya, el slackline no estava desenvolupat. Fins i tot em feien treure la línia dels parcs!”, explica rient. A partir d’aquí, va decidir fer pedagogia. Va contactar amb els comuns, va elaborar recomanacions per a la pràctica segura i va aconseguir que avui, gràcies al seu impuls, el slackline sigui permès als parcs andorrans amb certes normes bàsiques de protecció dels arbres.
Des de llavors, ha ensenyat a més de mil infants andorrans, ha organitzat activitats conjuntes amb altres esports urbans i ha contribuït a fer créixer una petita comunitat local. “La meva missió a Andorra és donar a conèixer aquest esport i demostrar que no és perillós, sinó tècnic i segur”, defensa.
“La gent pensa que és una bogeria, però darrere hi ha enginyeria i ciència”
Quan se li pregunta què sent a dalt d’una línia a 2.700 metres, Moisés respon. “Allà a dalt apareixen moltes pors, nervis i inseguretats, però quan aconsegueixes relaxar-te i connectar amb la línia, el temps, el soroll i els pensaments desapareixen. Només la línia, el buit i la respiració, es transforma en un moment molt bonic.”
Per entendre la seguretat d’aquest esport, el professional ho explica amb rigor: cada sistema de línia té peces duplicades i certificades per aguantar tres tones de pes, amb protocols d’escalada i treballs verticals professionals. “Tot està calculat. La gent veu una cinta i pensa que és una bogeria, però darrere hi ha enginyeria i ciència”. A més, és l’únic instructor de slackline certificat d’Andorra per l’EFPEM, i també té certificació internacional com a rigger (muntador), que l’habilita per fer instal·lacions segures per a esdeveniments o espectacles.
El somni de travessar les torres d’Escaldes amb una cinta
Entre els seus projectes més desitjats, n’hi ha un que s’ha convertit gairebé en mite: muntar una línia entre les torres d’Escaldes-Engordany. “Va ser a la festa major. Vaig veure les torres i vaig pensar: aquí falta alguna cosa. Imagina’m caminant entre elles, amb una línia il·luminada i un vestit amb llums LED, parlant amb la gent, presentant el concert… Ho vaig veure clar!”
La idea va arribar a mans dels organitzadors de la festa, que la van trobar espectacular, però massa complexa en l’àmbit de permisos. “Els va encantar, però em van dir que els superava com a esdeveniment. Entenc que caldria implicar el Govern”. Moisés no perd l’esperança: “Seria una manera preciosa de mostrar Andorra al món, d’una forma artística i segura“. El seu rècord de distància és de 800 metres de llargada i el rècord d’alçada va ser sobre el cràter actiu Lascar, a Xile. “Va ser la meva experiència més intensa. El vent, el soroll del volcà, el risc et posa al límit”.
Qüestionat per un repte fora d’Andora, Moisés ho té clar: L’Himàlaia. Vol ser el primer del món en travessar una highline a més de 7.000 metres d’altitud. Paral·lelament, també té al cap projectes a Andorra de qualitat mundial, que creu que ajuden a posicionar Andorra com una muntanya respectable a l’estranger.
Mentrestant, Moisés continua obrint-se espai sobre el cel del Principat, entre cims, parets i silenci. Cada pas és un repte i una forma d’expressar-se per demostrar que amb molt autocontrol i molta pràctica tothom pot arriar a fer-ho. I com ell mateix diu: “Allà dalt no hi ha por, hi ha equilibri. I quan hi ha equilibri, tot és possible”.
