Com està funcionant fins ara l'aeroport i com es preveu aquest nou concurs?
L’aeroport d’Andorra-la Seu és un aeroport que està creixent en nombre d’usuaris any rere any, ja sigui per la gestió conjunta que estem fent amb la Generalitat o també per aquests vols regulars que estem promovent des del Govern des de fa molts anys. Aquest any vam decidir que, a partir del 2027, tindríem un nou concurs, que és el que està ara en marxa i que s’acaba demà, precisament, quan s’obriran les ofertes per mirar les diferents opcions, si és que n’hi ha. Hi ha interès en aquest nou concurs que estem realitzant, que és un concurs de cinc milions d’euros, com ja s’ha explicat, i hi ha diferents rutes que, com a mínim, hauríem de cobrir.
I pel que fa a les rutes que ja estan en funcionament, com estan evolucionant Madrid i Palma?
El que li puc dir és que les rutes de Madrid i Palma s’estan consolidant. A hores d’ara, a finals d’agost, podem dir que al vol de Madrid hi ha un 20% més d’usuaris que l’any passat, segons una dada que m’acaben de passar, i al de Palma, un 10% més. Això representa una mitjana d’un 15% més d’usuaris respecte de l’any passat. Madrid es consolida com una línia anual que té més èxit, mentre que Palma pot ser més estacional, tot i que també està canviant una mica la tendència, amb usuaris que hi poden anar en diferents èpoques de l’any. Són les dues primeres línies que vam posar en marxa i demostren que vam encertar, perquè van creixent any rere any en ocupació, la qual ja supera el 55%. Per tant, amb aquest nou concurs continuarem amb aquestes dues destinacions i hi afegirem, com a mínim, el vol de París.
El concurs tanca demà. No sé si han pogut veure quantes empreses s’hi han presentat.
No, jo això no ho demano perquè prefereixo esperar que el concurs estigui acabat per mirar tot el que ha passat i fer-ne la valoració. Sé que hi ha interès en aquest concurs i ho veurem la setmana que ve.
Des del seu prisma, creu que hi haurà competència real per disputar d’alguna manera el concurs a Air Nostrum?
Nosaltres hem parlat amb totes les empreses d’Europa que tenen ATR, sense deixar-nos-en cap, i hi ha hagut interès. A partir d’aquí, és un concurs obert internacional i tampoc puc saber què passarà, però la setmana que ve sortirem de dubtes. Esperem que es pugui adjudicar.
Després de París, s’ha parlat de la possibilitat d’incorporar una altra destinació o d’augmentar les freqüències de les rutes que ja tenim. També s’ha apuntat, per exemple, Lisboa. Quina és la idea?
Hi haurà més freqüències i noves destinacions. Això dependrà una mica dels licitadors, perquè realment ells són les companyies aèries i, per tant, saben quins són els aeroports que poden tenir més rèdit o més interès. En aquest cas, nosaltres no fixàvem quines destinacions hi havia i, evidentment, destinacions com la que apuntes podria ser, però ara no li puc dir. El que és important, i és el que exigeix com a mínim el concurs, és que es voli a París i que, si hi ha un sobrant de diners en funció de l’ocupació i dels bitllets, es puguin presentar altres opcions. Però la nostra voluntat per a aquest concurs era mantenir Madrid i Palma i afegir-hi París.
Depèn dels licitadors, sí, però si hagués de dependre del Govern, del que és Andorra, quina seria aquesta quarta destinació? Seria efectivament Lisboa?
El que li puc dir és que Lisboa està bastant lluny d’Andorra i també té més dificultats a nivell tècnic. Potser serien destinacions més properes, però tampoc li puc dir ara mateix perquè no ho sé. Si et digués ara la destinació, sortiria i tampoc m’interessa, perquè tampoc ho sé. Llavors, centrem-nos en el que hi ha i, si podem adjudicar aquest nou concurs en tres destinacions, ja estarem molt satisfets.
Al final, si em diu destinacions més properes, puc pensar en una ciutat com Barcelona.
Sí, però Barcelona no té cap sentit, perquè està molt a prop.
Parlem també de l’heliport, que es va inaugurar ara fa uns mesos. En quin punt estem? Perquè també hi ha hagut discrepàncies, sobretot a nivell de grups parlamentaris de l'oposició.
L’heliport és un projecte que hem trigat 40 anys a tenir-lo. És un projecte d’avui i té una visió per als propers 50 anys. Això és molt important i s’ha de posar en rellevància. Hem aconseguit construir-lo en dos anys. És una infraestructura, una obra molt important, amb 130 metres de pista, un hangar que està totalment modern i adaptat als nostres temps, amb diferents sales, tant per al mateix operador com per al Govern i per als seus helicòpters. Es va inaugurar pendent encara de fer alguns acabats, però era l’època abans de l’estiu que es volia inaugurar per aprofitar aquella època.
Què falta perquè l’operador es pugui traslladar definitivament al nou heliport?
Ells ja tenen el permís per operar per part del Govern i, per tant, el que sabem és que estan acabant de presentar algun permís que falta a nivell de Comerç. Són tràmits menors que han de fer. Estem tenint reunions amb ells perquè el nostre compromís era que a final de mes es poguessin traslladar, que a final d’estiu, principi de tardor, es poguessin traslladar. Així ens ho han traslladat, que no hi ha cap problema i que ho faran. Una infraestructura que fa molts anys que esperem, ara no ve d’un mes per traslladar-s’hi. L’important és que ho facin de manera pausada, com es mereix un projecte d’aquest tipus, que comencin amb un tipus d’operatives i que, a poc a poc, es traslladin al 100%.
Hi ha una data fixada com a tal de quan es podrien veure aquestes primeres connexions?
Aquí hi ha dues coses a tenir en compte. És important remarcar que aquest heliport no es va fer per fer connexions regulars, sinó per tenir un heliport en terreny públic i que fos públic. Per tant, el tema principal era aquest. Actualment, l’heliport que existeix està en terreny privat i és un heliport privat. L’endemà poden tancar-lo i el Govern no es podia permetre no tenir un heliport que fos nacional. A banda d’això, es tractava de garantir totes les emergències, que el Govern tingués un hangar, que és el que té, i, a partir d’aquí, començar a mirar altres qüestions, com poden ser les línies que comenta.
I què falta perquè els vols internacionals es puguin operar directament des de l’heliport nacional?
El concurs ja preveu fer vols internacionals, com es venen fent, però tenen una sèrie de limitacions per temes de fronteres i de duanes perquè, evidentment, Andorra no és territori Schengen i tampoc té uns impostos iguals que el nostre entorn. Per tant, han de tenir controls per part dels nostres veïns, ja sigui per fronteres o per duanes. Això existeix igual que abans, perquè no és que hagi canviat. Per tant, sí que es poden fer vols internacionals i es podran fer des de l’heliport nacional, però han de tenir un control previ abans d’arribar a la seva destinació. Nosaltres estem treballant amb Espanya i França per resoldre aquests aspectes de duanes i fronteres. Els aspectes fronterers s’estan treballant en el marc de l’acord de gestió de fronteres, a la taula de negociació, juntament amb els vehicles. Pel que fa a duanes, també se n’està parlant amb Hisenda i amb el ministeri competent.
No sé si per part d’Espanya i França s’ha fet alguna puntualització o algun pas endavant...
S’està portant en el marc de l’acord de gestió de fronteres, amb aquests acords bilaterals. Està sobre la taula i, de moment, no hi ha cap problema en aquest sentit. Són aspectes que no són senzills i que costen molt, però Govern està molt focalitzat i crec que ens en sortirem.
Llavors? Govern considera que tot va com ha d’anar?
Clar, les coses van al seu temps. El cas és que, si no tinguéssim l’heliport construït, no podríem anar a negociar res perquè no tindríem cap heliport en concret. L’efecte d’enduriment de fronteres per part d’Europa no s’ha de menystenir perquè, evidentment, nosaltres som actualment un Estat tercer d’Europa. Per tant, ens podrien tractar com un país tercer i no ho estan fent precisament perquè el Govern ha negociat aquest acord de gestió de fronteres amb la Unió Europea. Precisament per això tenim la porta oberta per començar a parlar del tema dels helicòpters aquí dins, però la voluntat és que, a la llarga, i com li deia, sigui una infraestructura d’avui, però no ens hem de precipitar en el sentit de voler-ho fer molt ràpid, perquè té una visió per als pròxims 50 anys.
Més enllà dels helicòpters, com s’imaginen l’ús d’aquesta infraestructura en els pròxims anys?
Penso en tots aquests aparells elèctrics que estan sortint, els eVTOL. No sé si sap què són. Són aparells elèctrics que, a poc a poc, estaran en marxa al nostre país, a nivell europeu i a nivell mundial. S’estan posant a prova, però ja estan fent alguns serveis i seran serveis que estan preparats per fer-se a l’heliport nacional, que té les dimensions per fer-ho.
Per tant, està centrat en els helicòpters, evidentment, però en el futur passarà també per aquest tipus d’aeronaus, que faran més senzilles les connexions internacionals de curta durada.Per tant, està centrat en els helicòpters, evidentment, però en el futur passarà també per aquest tipus d’aeronaus, que faran més senzilles les connexions internacionals de curta durada.
Parlant de transició energètica, quin percentatge de l’energia que consumim som capaços de produir actualment al país? Hi ha realment una dependència energètica tan gran com sembla?
Actualment, estem produint al voltant del 23% de l’energia i per això fem aquests projectes i potenciem les energies renovables per part dels privats. FEDA, com a motor energètic del país, té grans projectes com el parc eòlic del Maià, que ens permetrà produir un 2% més. Per tant, estaríem al voltant del 25% i, a poc a poc, hem d’anar creixent fins al 50%, que és l’objectiu que tenim per al 2050.
I quan s’espera que comenci la construcció del parc eòlic del Maià?
Estem signant els documents de cessió entre el Comú d’Encamp i el de Canillo i, per tant, tot segueix el seu ritme. Són projectes a molt llarg termini i les coses s’han de fer molt bé. Ha d’estar tothom coordinat perquè no hi hagi cap problema. Són projectes grans, hi ha d’haver informacions públiques i tot aquest tipus de coses. Jo penso que l’any que ve es pot començar la construcció.
És realista pensar que projectes com el parc eòlic del Maià permetran reduir progressivament la dependència energètica de França i Espanya?
Sí. Comprarem un 10% menys a fora. Això, a poc a poc, amb nous projectes, podrà anar en augment. Al Pla sectorial d’infraestructures energètiques ja hi ha diferents escenaris amb diferents produccions i seria qüestió d’anar-los desenvolupant a poc a poc. Són projectes que potser has de fer cada cinc anys, anar-ne fent un i avançar progressivament.
Arribem al final. Quin balanç fa de la legislatura i quin paper li agradaria jugar de cara a les pròximes eleccions?
Pel que fa a la legislatura, particularment estic molt satisfet del meu equip, del Departament d’Energia i Transports. Hem realitzat actualment un 85% de les mesures i encara ens queden sis mesos. Hem fet un canvi en la mobilitat que és palpable a escala de país i hem potenciat, sense precedents, el transport públic. Estem molt satisfets de la feina que hem fet: hem potenciat l’aeroport d’Andorra-la Seu, hem realitzat l’heliport i estem aconseguint tirar endavant aquest gran projecte energètic. Hem fet moltes actuacions que han revertit de manera clara sobre la ciutadania. A escala personal, si el partit o aquesta plataforma que es vol crear finalment qualla, estaré a disposició si consideren que puc aportar en aquest projecte. Però no em tanco cap porta; també puc tornar a l’àmbit privat, com he estat sempre, o el que sigui.
Per tant, podríem dir que hi ha la intenció de continuar a primera línia política?
Sí. A mi m’agrada, tinc vocació de servei públic. Penso que es tracta sobretot d’escoltar la ciutadania, d’escoltar els problemes que pugui tenir. Soc una persona molt resolutiva quan hi ha projectes i sempre intento donar resultats. A banda d’això, soc una persona molt empàtica, que escolta els ciutadans i intenta ajudar tothom. Penso que encara puc aportar una mica més.
