La revetlla de Sant Joan forma part de l’imaginari col·lectiu de moltes generacions, però preservar una tradició no hauria d’impedir reflexionar sobre els seus efectes col·laterals, especialment quan aquests afecten col·lectius que no tenen veu pròpia per expressar el seu malestar. Les advertències formulades aquests dies per les entitats animalistes no són noves, però sí prou rellevants per ser escoltades. Cada any, gossos, gats i també fauna salvatge pateixen episodis d’estrès, desorientació i pànic provocats pel soroll sobtat de la pirotècnia. La qüestió, però, no és plantejar una batalla entre festa i prohibició. El debat passa per trobar equilibris, explorar alternatives de menor impacte acústic i avançar cap a models que permetin mantenir l’esperit de la revetlla sense ignorar les conseqüències que genera. Una societat madura és aquella que sap adaptar les seves tradicions als nous reptes i sensibilitats. Fer compatible la celebració amb el benestar animal i el respecte pels col·lectius més vulnerables no hauria de ser vist com una renúncia, sinó com una evolució natural de la convivència.
