La defensa que ha fet Conxita Marsol de les mesures sobre inversió estrangera evidencia fins a quin punt el debat ha entrat en una fase política delicada. Qualificar de “poc seriós” comparar les dades del 2025 amb les del 2024 pot servir per desacreditar les crítiques, però no elimina la realitat: el volum d’inversió estrangera continua disparat i el pes del capital exterior sobre el mercat immobiliari continua sent enorme. És cert que moltes reformes encara són recents i que els seus efectes no es poden mesurar plenament en només mesos. També és cert que el Govern ha començat a denegar expedients i ha limitat determinades operacions especulatives. Però l’Executiu continua arribant tard a un problema que fa anys que transforma el país. El discurs del “valor afegit” és correcte sobre el paper. La qüestió és si Andorra disposa realment dels mecanismes per garantir que aquestes inversions generin activitat econòmica tangible i no acabin reproduint els mateixos desequilibris sota una nova etiqueta. El repte ja no és només controlar qui entra, sinó decidir quin model de país es vol construir abans que el mercat continuï decidint-lo per nosaltres.
