La proposta d’Andorra Endavant per prohibir l’ocultació integral del rostre en espais d’ús públic obre un debat que va molt més enllà d’una qüestió estètica o de convivència. La identificació de les persones en determinats contextos pot respondre a necessitats legítimes de seguretat; ara bé, convertir aquesta preocupació en una prohibició generalitzada obliga a una reflexió serena sobre la proporcionalitat de la mesura. El text també apel·la a la dignitat i la llibertat de les dones. Protegir possibles víctimes de coacció és una obligació dels poders públics, però cal preguntar-se si una prohibició administrativa és l’eina més eficaç per assolir aquest objectiu o si, per contra, pot acabar penalitzant les mateixes persones que diu voler protegir. El debat parlamentari serà una oportunitat per contrastar evidències, delimitar l’abast real del problema i valorar si la resposta plantejada és equilibrada. Quan entren en joc drets fonamentals, la legislació no pot construir-se només a partir de percepcions o inquietuds, sinó sobre dades, garanties jurídiques i una ponderació acurada entre seguretat i llibertat.
