Els incendis que aquests dies envolten Andorra, tant al sud com al nord de les fronteres, són un recordatori que el país no viu al marge dels grans reptes ambientals. Les flames no entenen de límits administratius, i episodis com els de la Gironda o la Seu d’Urgell, encara que sigui en menor escala, evidencien que el risc és cada vegada més proper. En aquest cas, la ràpida resposta de la Creu Roja Andorrana desplaçant efectius per donar suport als afectats demostra que la solidaritat també forma part de la nostra identitat.
Però aquesta realitat hauria d’anar més enllà de la resposta a l’emergència. Això vol dir que cal continuar invertint en prevenció, en la gestió dels boscos i en la coordinació transfronterera per estar preparats davant d’un fenomen que el canvi climàtic fa cada vegada més freqüent i intens. El Principat té la sort de no haver patit grans incendis forestals en els darrers anys, però aquesta tranquil·litat no pot convertir-se en confiança excessiva. La millor emergència és sempre aquella que s’ha sabut prevenir.
