El Debat d’Orientació Política hauria de ser l’espai per excel·lència on Govern i oposició confronten models de país. És legítim discrepar, elevar el to o defensar amb fermesa les pròpies posicions. El que no és desitjable és que la discussió acabi derivant en desqualificacions personals que desplacin el fons del debat. En aquest episodi, tant oposició com majoria tenen la seva quota de responsabilitat. Tanmateix, qui està cridat a preservar el nivell institucional és, precisament, el cap de Govern. Xavier Espot no només representa una majoria parlamentària; representa el conjunt de les institucions. Per això, afirmar que un líder de l’oposició vol ser «el centre d’atenció» o sentenciar que «no estan preparats per assumir el poder» contribueix poc a dignificar la cambra i molt a alimentar una confrontació estèril. La crítica política és necessària. La desqualificació, no. Andorra afronta reptes de primer ordre que exigeixen més arguments i menys retrets personals. Quan el debat polític es converteix en una disputa d’egos, el que acaba perdent no és cap partit, sinó la qualitat democràtica del país.
