El referèndum sobre l’Acord d’associació amb la Unió Europea sembla ser més una promesa buida que una realitat imminent. Xavier Espot ha reconegut que Andorra no controla els tempos del procés europeu, deixant clara la impotència del Govern davant la lentitud i la intransigència de les institucions europees. Les dates proposades han resultat ser una il·lusió, i l’espectativa de votar en breu sembla cada cop més llunyana.
Malgrat les bones intencions del Govern, la ciutadania andorrana es troba atrapada en una xarxa d’incertesa, sense garanties de quan, ni si, el referèndum es materialitzarà. La realitat és que les negociacions amb la UE estan en mans dels estats membres, i si no arriben a un acord, tot el procés hauria de començar de nou, deixant al país en un bucle interminable de promeses no complertes.
Amb l’adhesió a Europa com a objectiu, però sense dates clares ni compromisos ferms, la confiança ciutadana es va erosionant. La voluntat de celebrar el referèndum continua, però la seva concreció sembla estar cada cop més en l’aire, amb la incògnita de quan es podrà realment decidir el futur d’Andorra a Europa.
