La necessitat de cobrir llocs de treball i de facilitar l’arribada de nous professionals és una realitat que Andorra no pot ignorar. En aquest context, resulta comprensible que la prova pilot de contractació en origen incorpori mecanismes que evitin convertir els tràmits administratius en una barrera insalvable. Ara bé, aquesta flexibilitat no hauria de comportar, ni tan sols de manera simbòlica, una rebaixa de l’ambició col·lectiva en la defensa de la llengua oficial. La ministra de Cultura ha aclarit que els participants en el programa no estaran obligats a obtenir el nivell A1 de català, tot i que sí que hauran de tenir coneixements bàsics de la llengua. És una distinció important, però que també genera interrogants. Com es garantirà aquest coneixement? Com es verificarà? I, sobretot, quin missatge s’envia a la societat quan s’eximeix determinats col·lectius d’un requisit que es considera essencial per a la resta? La protecció de la llengua no passa per aixecar murs ni per dificultar l’arribada de talent. Passa per trobar l’equilibri entre les necessitats del mercat laboral i el compromís ferm amb allò que singularitza Andorra. I aquest equilibri només serà creïble si el català continua ocupant el lloc central que li correspon.
