Fa massa anys que el debat sobre la interrupció voluntària de l’embaràs a Andorra viu instal·lat en els anuncis imminents, els processos de reflexió i les converses discretes. El setembre que ara assenyala Xavier Espot hauria de marcar un punt d’inflexió. No perquè s’hagi resolt el debat, sinó perquè ja és hora que el país conegui una proposta concreta i pugui discutir-la amb transparència. És legítim que el Govern vulgui preservar el model institucional i també que mantingui un diàleg amb la Santa Seu, però aquesta prudència no pot convertir-se en una excusa permanent per ajornar decisions. Tres anys de legislatura haurien d’haver estat suficients per definir un camí. Arribat el setembre, ja no n’hi haurà prou amb apel·lar a la «finestra d’oportunitat» o a la «convicció íntima». Caldrà presentar una proposta, assumir-ne el cost polític i permetre que sigui el Consell General qui decideixi.
