La resposta d’Andorra Telecom sobre la possibilitat de bloquejar portals amb anuncis de serveis sexuals aporta un element important a un debat que sovint tendeix a simplificar-se. La qüestió no és tant si existeixen eines tècniques per restringir l’accés a determinats continguts, com qui té la competència per ordenar-ho i sota quines garanties jurídiques. La parapública recorda una realitat essencial en qualsevol estat de dret: les operadores de telecomunicacions no poden convertir-se en àrbitres dels continguts accessibles a internet. Qualsevol limitació requereix una base legal clara i la intervenció de les autoritats competents. Actuar al marge d’aquest principi obriria la porta a decisions discrecionals incompatibles amb les garanties democràtiques. Això no significa ignorar les preocupacions plantejades per l’Executiu arran de casos vinculats a possibles activitats de prostitució. Significa, simplement, abordar-les amb les eines adequades. Si el país considera necessari reforçar els mecanismes de control sobre determinades plataformes, el debat haurà de passar pel terreny legislatiu i judicial. En matèria de drets digitals, la seguretat jurídica no és un obstacle: és una condició imprescindible.
