La decisió del Govern de no ampliar, de moment, les quotes d’estiu és comprensible si l’objectiu és fonamentar qualsevol canvi sobre dades i no sobre percepcions. Demanar al sector que acrediti les seves necessitats reals és un exercici de responsabilitat que pot contribuir a fer més transparent un sistema sovint qüestionat. Ara bé, també posa de manifest una mancança de planificació. Si el contingent és exactament el mateix que l’any passat, per què la tensió empresarial ha esclatat enguany? L’Executiu defensa, amb raó, que el país ha de trobar un equilibri entre les necessitats del teixit econòmic i un creixement sostenible, especialment davant la pressió sobre l’habitatge, la mobilitat o els serveis públics. Però aquest equilibri no es pot construir reaccionant cada temporada davant les urgències. Si el debat sobre les quotes es repeteix any rere any, el problema ja no és només el nombre d’autoritzacions disponibles, sinó la manca d’una planificació estructural capaç d’anticipar les necessitats del mercat laboral sense comprometre el model de país.
