El departament de Patrimoni Cultural del Ministeri de Cultura, Joventut i Esports finalitza la primera fase de les intervencions sobre l’espai de presumpció arqueològica del Castell del Roc de l’Àliga (Sant Julià de Lòria), partint de la hipòtesi que aquest jaciment podria correspondre al Castell de Bragafolls. Els treballs sobre el jaciment han consistit en l’obertura d’un sondeig al fossat, un al capdamunt del turó i un tercer al vessant.
Aquesta intervenció s’inclou dintre del nou programa del Departament dedicat a la recerca i l’estudi de les fortificacions medievals al país i, tenint en compte la rellevància històrica del que fou el Castell de Bragafolls, “ens va semblar escaient començar per aquest espai de presumpció arqueològica”, ha explicat la directora del Departament, Isabel de la Parte, durant una visita a la intervenció.
Els sondejos han permès, d’una banda, confirmar la hipòtesi que l’estructura situada al vessant nord del turó és un fossat, possiblement excavat a partir d’una erosió natural i modificat posteriorment per acció humana, segons ha exposat l’arqueòleg del Departament, Abel Fortó. Aquesta estructura presenta una fondària d’uns cinc metres i recorda altres exemples similars, com el d’Os de Civís, prop de l’església de Sant Pere.
D’altra banda, s’ha identificat una estructura trapezial al capdamunt del turó, orientada cap al fossat, que podria ser una torre. Aquesta s’adossa a un mur que tanca la part superior del turó, probablement corresponent a una muralla. Les estructures conserven una alçada d’entre 130 i 190 cm, tot i que el nivell d’enderroc és considerable. A més, durant aquest sondeig s’ha trobat una moneda d’època medieval, tot i que encara no se n’ha pogut precisar la datació.
Davant aquests resultats, el Departament de Patrimoni Cultural té la voluntat de programar una segona fase de l’excavació en extensió l’any 2026, amb l’objectiu de contrastar i ampliar les dades obtingudes en aquesta primera campanya, que ha despertat un gran interès científic i permetrà contrastar les fonts documentals conservades.
Els treballs arqueològics es van iniciar el passat 29 de setembre i acaben aquesta setmana. Aquesta intervenció compta amb la col·laboració científica de la Universitat de Barcelona i amb el suport logístic del Comú de Sant Julià de Lòria, que s’ha encarregat del desbrossat i de la neteja de la zona per tal de facilitar la intervenció arqueològica.
Un jaciment històric de gran interès
La primera i única referència documental que es conserva del Castell de Bragafolls és un text datat de l’any 1005, en el qual s’esmenta el que la historiografia ha anomenat l’afer de Bragafolls. Segons el document, el comte Borrell II hauria construït aquest castell contra els andorrans i l’hauria adjudicat a l’ardiaca Sendred, que exercia també com a batlle comtal de les valls d’Andorra. Davant d’aquesta situació, les comunitats locals es van rebel·lar, van assetjar el castell i el van prendre. Es tracta, doncs, de la primera acció col·lectiva de la qual es té constància, en què els habitants de les valls es van enfrontar de manera directa a un procés de feudalització que començava a estendre’s per l’occident europeu.
Dos documents posteriors, datats dels anys 1048 i 1071, fan referència a un topònim que es pot identificar amb Bragafolls. Aquesta coincidència ha permès situar el castell a la parròquia de Sant Julià de Lòria, entre Nagol i Aixirivall, on es troben les restes arqueològiques conegudes com el Roc de l’Àliga.
