La decisió del Govern de tirar endavant la reforma de la funció pública ha provocat sorpresa, especialment perquè es tracta d’una reforma de gran calat i pel que es veu molt impopular. Resulta difícil de creure que l’Executiu s’atreveixi en el darrer tram de la legislatura a enfrontar-se a un col·lectiu tan poderós com són els seus propis treballadors, recelosos de qualsevol canvi i amb una eina tan valuosa com són la quantitat de vots que tenen un gran pes en totes les conteses electorals.
La ministra Eva Descarrega coneix perfectament aquest col·lectiu, però l’oposició dels funcionaris és total. De fet, en la darrera reunió de la comissió consultiva celebrada dilluns els representants dels sindicats es van negar a signar l’informe. Estan en contra del canvi de triennis a quinquennis proposat pel Govern, volen reduir la jornada laboral de 40 a 35 hores, mantenir un 75% del salari en cas que un funcionari hagi de canviar de lloc de treball per motius de salut, tenir una prima per exclusivitat i rebutgen l’increment de l’edat de jubilació de 65 a 70 anys.
De moment la resposta dels sindicats està sent moderada i demanen al síndic que no accepti a tràmit l’informe perquè, segons afirmen, hauria d’incloure la firma de tots els membres.
És bastant improbable que Mateu obstaculitza el tràmit del projecte de llei de reforma de l’administració tot i que en cercles polítics es dona per fet que es tracta d’un text de poc recorregut.
A mesura que les veus dels funcionaris pugin de to i les mobilitzacions se situïn en l’agenda dels funcionaris, l’Executiu i el seu grup parlamentari tindran el dilema de continuar endavant o no amb el cost electoral d’una reforma per a la qual ha tingut set anys per afrontar-la.
Menu
Menu
