La causa del cas Cautxú, en la qual s’investiguen presumptes delictes financers i econòmics relacionats amb les partides econòmiques de la UEFA i de la FIFA, ha fet aflorar paral·lelament el debat sobre si els funcionaris poden cobrar o no d’una altra feina. El fet que l’actual secretari d’Estat d’Economia, Salustià Chato -aleshores director del departament de Pressupost de l’Executiu-, i membres del cos de Duaners i de la Policia apareguin en l’informe policial perquè haurien cobrat presumptament remuneracions de la FAF com a àrbitres o delegats de camp entre el 2015 i el 2018, posa en entredit novament els buits legals de la legislació que envolta el sector sobre la Funció Pública, que acostuma a estar sempre envoltada de polèmica, com va succeir a finals de la legislatura passada.
El text aprovat estipula en quines ocasions es produeixen incompatibilitats, però alhora preveu exempcions que poden ser corregides pels alts càrrecs a través de reglaments. En els últims anys, era un secret a veus que hi hauria treballadors públics que haurien cobrat per fer feines secundàries, i malgrat que no siguin unes grans quantitats de diners, sí que és l’obligació de les institucions públiques estipular fil per randa a través de quins mecanismes es poden emparar les quantitats a declarar i concretar si podrien o no provocar cap incompatibilitat amb la principal feina que desenvolupen a l’administració.
Des de les institucions públiques cal vetllar perquè tots els règims de declaració i de control, que també afecten a tota la ciutadania, siguin els més clars possibles i ajudin dissipar qualsevol dubte a l’hora d’afrontar la paperassa amb Tràmits, i que de fet tants maldecaps porten a alguns contribuents de carrer a l’hora de retre els seus comptes amb el Govern.
