El Ministeri de Salut, entre les línies estratègiques que s’ha fixat per a aquesta nova legislatura, té la intenció de posar un filtre als fisioterapeutes a l’hora de signar un conveni amb la CASS. De fet, segons van informar a aquest rotatiu fonts properes al ministeri, la idea és exigir un decret d’acreditació a totes les professions sanitàries per tal d’establir un control en la sanitat pública.
Del 2008 al 2018, en tan sols deu anys, el nombre de professionals ha passat de 38 a 143
Precisament, des del Col·legi Oficial de Fisioterapeutes d’Andorra ja fa temps que van traslladar al Govern la seva preocupació sobre el nombre creixent de professionals convencionats amb la CASS. Segons dades de la parapública, el desembre de l’any 2018 hi havia registrats 143 fisioterapeutes, un 14,4% més que al 2017 i pràcticament quatre vegades més que deu anys enrere, ja que al 2008 se n’havien comptabilitzat 38. Si bé l’OMS recomana que hi hagi un professional per cada 1.200 habitants, la ràtio andorrana en l’actualitat és 2,25 vegades superior a aquesta, entre les més elevades d’Europa.
Alerta del col·legi
«El que ens preocupa és que aquest sistema no se sostingui», va expressar en declaracions a aquest rotatiu la degana del Col·legi de Fisioterapeutes, Edith Rascagneres. De fet, va apuntar que ara mateix no hi ha «cap impediment» per convencionar-se amb la CASS, ja que només cal estar col·legiat i demanar una autorització al Govern». Tot apujant el to d’indignació, Rascagneres va criticar que «el ministeri hagués argumentat que és molt difícil posar un fre a la signatura d’un conveni amb la parapública». L’actual Executiu, però, té clar que no pot mantenir la porta oberta a la sanitat pública i que només ha de permetre l’entrada d’aquells professionals que el sistema pugui absorbir i que hi aportin un valor.
Despesa desproporcionada
Segons dades de la CASS, els fisioterapeutes van representar una despesa de 3,9 milions per a la parapública al 2018, el que representa un 7,8% més que l’any anterior. De tota manera, la degana del Col·legi de Fisioterapeutes ja va advertir que no es tracta d’una situació exclusiva d’Andorra, sinó d’una tendència internacional. «La població està envellint moltíssim i el ventall de tractaments que els fisioterapeutes cobrim cada vegada és més ampli, des dels típics dolors musculars fins a casos de reumatologia o fibromiàlgia, així com vertígens, marejos, incontinències, bronquitis o postparts», va reivindicar Rascagneres. Tot i així, va reconèixer que «el sistema de cobertura de la CASS és molt favorable al pacient, ja que els serveis de fisioteràpia estan coberts parcialment a diferència d’altres països com Espanya, el Regne Unit o els Estats Units».
Edith Rascagneres: «El sistema de cobertura de la CASS és molt favorable al pacient, ja que els nostres serveis estan parcialment coberts»
Segons la representant dels fisioterapeutes, però, també hi influeix la llei de l’oferta i la demanda. «Si hi ha més consultes privades, es recorre més a aquests serveis», va justificar Rascagneres tot subratllant que la llei d’obertura econòmica va contribuir a l’arribada descontrolada de fisioterapeutes al Principat perquè van eliminar-se els requisits existents fins aleshores per realitzar una inversió estrangera. De tota manera, fonts properes al Ministeri de Salut van apuntar que hi ha una falta de coneixement a l’hora de derivar un pacient al fisioterapeuta i que, per tant, cal un diagnòstic més acurat per evitar abusar dels serveis de fisioteràpia com pot succeir en l’actualitat. Per mitjà d’aquesta via, es pretén reduir en gran mesura la despesa sanitària que aquest col·lectiu representa per a la CASS.
Represa de les reunions amb la parapública
Malgrat que les reunions entre el Col·legi de Fisioterapeutes i la CASS per a la signatura d’un nou conveni havien estat aturades fins ara a causa del procés electoral i la constitució del nou Govern, la degana va indicar que es reprendran en les pròximes setmanes per seguir acostant posicions entre les dues parts. De moment, el col·legi havia aconseguit que la parapública renunciés al pas pel metge rehabilitador per poder sol·licitar un segon forfet d’entre 10 i 20 sessions. El que queda per determinar, però, és el nombre màxim de sessions que ha de cobrir la CASS. Si bé la parapública havia fet una primera proposta d’un màxim de 30 sessions, el col·legi s’hi havia oposat rotundament perquè considera que depèn de cada patologia. Per això, ara mateix s’està treballant en aquest punt específic i la idea és acotar les sessions en funció de cada patologia.
