L’augment del 8,25% dels accidents laborals al país el 2018 s’ha d’entendre, és cert, en el context de recuperació econòmica que es correspon, com és lògic, amb un augment de l’activitat laboral i el consegüent augment de probabilitats que ocorrin riscos laborals.
Però, en qualsevol cas, mai no podem normalitzar aquestes situacions ni mirar-les des de l’òptica de la proporcionalitat de les xifres i d’un índex d’incidència similar o no amb els països del nostre entorn. La raó és clara, cada un d’aquests accidents laborals suposen una tragèdia de menor o major greu per a una persona i, sovint, per tot el seu entorn que confia en els ingressos d’aquella activitat laboral per fer front a la seva quotidianitat.
El país compta amb la Llei de seguretat i higiene al treball que és capaç de donar totes les respostes a les mesures de seguretat necessàries, el problema, sembla ser, és que la manca d’inspeccions sobre el compliment d’aquesta fa que molts empresaris no s’ajustin als requeriments i s’exposin ells mateixos i els seus treballadors a un potencial accident.
Per tant, caldria una campanya d’inspeccions sorpresa per detectar aquestes males pràctiques, acompanyades de sancions exemplars perquè sovint som ben tossuts fins que no ens toquen la butxaca.
La inspecció ha de ser una mesura de xoc, o d’acompanyament a més llarg termini de la normativa però el que és veritablement important és la formació i la conscienciació en la prevenció dels riscos laborals. Tot i que s’han fet passos en aquest sentit, qualsevol persona que hagi treballat més enllà de les nostres fronteres una temporada haurà notat que en els països del nostre entorn aquesta formació és més severa i obligatòria per a totes les professions. Cal, per tant, reforçar aquesta consciència col·lectiva perquè mai passa res, fins que acaba passant.
