Que 182 alumnes hagin marxat d’Andorra en ple curs escolar, més del doble que un any abans, és una dada prou significativa per exigir una mirada més profunda. Educació té raó quan adverteix que aquestes baixes no es poden atribuir automàticament a l’habitatge, al cost de la vida o a dificultats econòmiques. Fer-ho sense evidències seria precipitat, però precisament aquí rau el problema: avui no disposem de prou informació per saber què hi ha darrere d’aquest increment. En un país d’uns 11.000 alumnes, les magnituds poden ser moderades en termes globals, però l’evolució no hauria de quedar diluïda en el percentatge. Encara menys quan el mateix Govern reconeix que no existeix un estudi transversal sobre l’impacte d’aquesta mobilitat en els centres, els aprenentatges o els professionals. No es tracta d’extreure conclusions abans d’hora, sinó de disposar de les eines per poder-les extreure. Si les sortides continuen augmentant, conèixer-ne les causes serà imprescindible per determinar si estem davant una fluctuació puntual o d’un fenomen que requereix resposta.
