Fita superada, i amb nota. Les Finals de la Copa del Món de Grandvalira van tancar una setmana on el centre d’atenció internacional de l’esquí alpí estava condensat en els 468 km2 del territori andorrà, i especialment en dues pistes, l’Àliga i l’Avet, que s’han guanyat un nom al circuit mundial. Un cop finalitzat l’esdeveniment i comptant amb els missatges positius respecte a l’organització per part de la FIS, equips i corredors, es plantegen nous reptes. Els primers, portar més Copes del Món, especialment la masculina, per seguir els Mundials, i ser una de les seus dels Jocs Olímpics d’hivern.
La competició va ser capaç de reunir 24.500 persones al llarg d’una setmana vibrant, on el bon temps i les altes temperatures van acompanyar el pas dels dies. La connexió entre els aficionats i els corredors és un dels fets que destaca la FIS, a més dels aspectes organitzatius. «Hem posat la pilota sobre la vostra teulada, esteu preparats perquè tornem el més aviat possible», afirma Sarah Lewis, secretària general del màxim organisme internacional. Considera que les Finals van ser «excel·lents» i van materialitzar «el millor esdeveniment possible», a més de realitzar una «gran promoció» per a que fos un èxit. En el mateix sentit, el director de la Copa del Món masculina, Markus Waldner, afirma que com a país «podeu estar orgullosos del que heu aconseguit aquí», sent «excepcional» tot el viscut.
Amb aquesta carta de presentació es pot mirar el futur amb totes les perspectives. Els calendaris de la Copa del Món es treballen a quatre anys vista. Els dels pròxims estan tancats però no confirmats, obrint una escletxa amb la possibilitat de fer-hi entrar de nou Grandvalira, en aquesta ocasió, amb una prova tècnica de la Copa del Món masculina. «Tinc moltes ganes de trobar una solució», assegura Waldner. La plataforma de Soldeu va ser un «un pas endavant molt important» per portar aquestes Finals, així com per plantejar competicions futures.
Lewis: «Hem posat la pilota sobre la vostra teulada, esteu preparats perquè tornem el més aviat possible»
Precisament, fer realitat la construcció de la infraestructura era una exigència per part de la FIS. El cònsol major de Canillo, Josep Mandicó, posa èmfasi que «ens ho han recalcat moltes vegades» per poder ampliar la zona d’arribada a l’Avet. Si no s’hagués portat a terme, «no ens haurien autoritzat» per acollir curses del màxim nivell, com les que es proposen en un futur a mitjà termini i també al llarg. A les Finals «l’estat de les pistes ha estat excel·lent, i a més fent-ho en dues diferents, que poques vegades s’ha fet, i les anteriors no havia estat del tot un èxit. En canvi, aquí ha sortit tot rodó. El factor temps ha ajudat molt, però abans hi ha un treball de molts anys». El resultat mostra que «som capaços d’organitzar proves d’un nivell internacional i de fer-ho bé», i amb l’èxit de les Finals «hem obert la porta a què ens donin altres proves», valorant que s’ha d’anar «a poc a poc» i superant «etapes. No ens hem de precipitar». El fet d’haver «demostrat que som capaços d’organitzar una prova com aquesta ens dona una sèrie d’opcions. Ara podem mirar de tu a tu a totes les grans estacions que ens miraven de dalt cap a baix».
Primer nivell mundial
El ministre de Turisme en funcions, Francesc Camp, destaca que «tot el país s’ha bolcat amb les Finals i es pot dir que s’ha fet un salt endavant. Estàvem barallant-nos amb altres destinacions per fer Copes del Món i ara ja ens posaran al nivell de grans països d’esquí alpí, com poden ser Àustria, França, i països nòrdics com Noruega i Suècia. Estem en aquesta divisió». Situar-se en aquest barem «no treu que serà complicat aconseguir més fites», tot i que la percepció d’aquests estats canviarà: «Segur que a partir d’ara ens veuran amb una mica de por perquè potser alguna prova la tindrem nosaltres i no ells. Veient els comentaris dels corredors, quan et diuen que s’haurien de fer cada any, sents molt orgull». Acollir més esdeveniments sempre és complicat, perquè «hi ha molta competència, un calendari fix i la resta s’ha de repartir». I serà aquí on provaran de convèncer a la FIS.
La cobertura dels mitjans de comunicació d’unes Finals permet arribar a països on no es realitzen campanyes clàssiques de promoció. Betim Budzaku, gerent d’Andorra Turisme, no només remarca aquesta realitat, sinó també el públic que s’ha acostat per seguir la competició, que permet mostrar «la capacitat que tenim a les nostres pistes, que són capaces de tenir proves d’aquest nivell. Això realment et posiciona», indica Budzaku.
Jocs Olímpics
A més de confeccionar una candidatura per als Mundials del 2027 i 2029, amb la segona data amb més opcions, Andorra té sobre la taula ser seu olímpica del projecte Barcelona-Pirineus per al 2030. La intenció és que el Principat aculli les proves de velocitat d’alpí, amb l’Àliga com a traçat. «No hem d’oblidar que estem als Pirineus i tot el que permeti posar-nos a dalt de tot ho hem de fer. Si hem de donar suport a unes proves de velocitat amb les instal·lacions que tenim aquí, ho farem», afirma Josep Pintat, president de la Federació Andorrana d’Esquí. El dirigent apunta que agafen qualsevol repte que es plantegi, i si «tenim el suport de les institucions i els patrocinadors» a partir d’aquest mateix moment «començarem a preparar les sol·licituds. Ho hem de fer com més aviat millor».
La candidatura Barcelona-Pirineus compta amb Andorra per acollir les proves de velocitat d’esquí alpí
Organitzar grans cites no només ha de servir per millorar instal·lacions o portar estrelles, sinó també per repercutir en la base. La ministra de Cultura, Joventut i Esports en funcions, Olga Gelabert, remarca que «només faltaria que els nostres esportistes ens acompanyessin en aquesta carrera. S’estan fent grans esforços des de la federació d’esquí i no acaben de sortir els resultats. Ens hagués agradat veure els nostres esquiadors participant a les Finals». Tenir al país a grans noms de l’esquí, que són un «referent per als nanos», pot servir per motivar-los i que evolucionin com a esportistes.
