Que calen més mesures per lluitar contra la discriminació laboral i social que pateixen les dones és una evidència. Ara bé, com abordar-les genera discrepàncies entre la patronal i les associacions feministes, i també entre aquestes mateixes. Si bé tots els seus representants coincideixen a assenyalar que encara hi ha molta feina a fer en aspectes tan importants com la conciliació familiar, cap entitat és capaç de proposar una solució concreta i efectiva. D’una banda, el president de la Cambra de Comerç, Miquel Armengol, va considerar que «tot és qüestió de conscienciació» i ha de ser tasca de les empreses «adaptar uns horaris flexibles» a les necessitats dels seus treballadors. La vocal de la Junta Directiva de la CEA, Montserrat Ronchera, va opinar a títol personal que «s’han de buscar solucions pràctiques per afrontar una conciliació real», tot i admetre que és un assumpte sobre el qual la confederació «encara» no ha aprofundit.
D’altra banda, la presidenta d’Acció Feminista, Antònia Escoda, va assegurar que la conciliació «no té gènere» i que unes mesures legals específiques evitarien les desigualtats per raó de sexe, mentre que la presidenta de l’Associació de Dones, Montse Nazzaro, va reclamar més ajudes públiques, perquè «per desgràcia, els homes, en general, no s’involucren massa». La presidenta d’Stop Violències, Vanessa M. Cortés, va apuntar que la majoria dels horaris laborals actuals són «salvatges i rotatius» i afecten homes i dones per igual, ja que impedeixen que «la gent tingui vida» més enllà de la feina.
Bretxa salarial
Però, possiblement, el problema més greu al qual s’enfronta una treballadora a Andorra és la bretxa salarial, que en alguns casos arriba a superar els 500 euros anuals respecte als seus col·legues masculins. Des d’Acció Feminista, es proposa la publicació d’una graella tarifada i transparent, que sigui d’obligat compliment per part de totes les empreses del país i que especifiqui les tasques que desenvolupa cada empleat. «Sovint un mateix lloc de treball té dues denominacions diferents que fan que el sou variï notablement. Les dones són secretàries i els homes són tècnics administratius. O les dones són senyores de fer feines i els homes, tècnics de superfície», va afirmar Escoda. En la mateixa línia, Nazzaro es va mostrar convençuda que és responsabilitat de l’Administració fer revisions periòdiques a les empreses i, en cas que es detecti una escletxa, «sancionar a la francesa», va afegir Cortés.
Per contra, Armengol va assegurar «no entendre el problema», ja que en la seva empresa «tothom cobra d’acord amb la feina que fa», sense tenir en compte el sexe. De moment, la CEA tampoc ha tractat la bretxa salarial, però Ronchera va preveure que «seguirem la normativa» general.
Baixa i quotes
Un altre punt sensible en les relacions laborals entre homes i dones és la baixa per maternitat i paternitat. Acció Feminista, l’Associació de Dones i la CEA són partidàries d’atorgar els mateixos dies «intransferibles» de permís a la mare com al pare, mentre que Stop Violències i la Cambra creuen que la dona en mereix més. Segons Cortés, els nou mesos d’embaràs han de ser recompensats un cop neix el nadó, una «lògica» que també comparteix Armengol.
Pel que fa a les quotes, és a dir, tenir el mateix nombre de treballadors que de treballadores, altra vegada Acció Feminista, l’Associació de Dones i la CEA afirmen que són un «mal necessari», sense el qual «no enlairarem», i Cortés i Armengol aposten per tenir en compte només la trajectòria professional de cadascú.
