Quan fa cinc temporades la direcció d’Ordino Arcalís es va renovar, el nou equip tenia dues apostes ben clares: d’una banda, que el client se situaria al mig de tots els seus projectes i, de l’altra, el ferm compromís amb la sostenibilitat global. De fet, l’estació és pionera en polítiques mediambientals i en els darrers anys ha aplicat un seguit de mesures inaudites i innovadores que van més enllà de l’esquí i l’snow. Les dificultats econòmiques i la falta de suport de l’Administració no els han posat les coses fàcils, però finalment Ordino Arcalís ha aconseguit convertir-se en l’estació més sostenible d’Europa. Ara bé, el cap de restauració, Ezequiel Goldschmidt, alerta que «això tot just acaba de començar». Entre les principals mesures preses hi ha l’eliminació dels residus de plàstic d’un sol ús, com les monodosis de sucre, quètxup, maionesa, oli i vinagre a les cafeteries, el que permet estalviar més d’un milió de mini paquets de plàstic per temporada. Els tovallons de paper s’han canviat per un format més econòmic, amb menys gramatge i amb un material reciclat, mentre que els nous coberts són de fusta. A més, els plats són de bambú i els gots de plàstic de cervesa s’han eliminat al 100% i s’han substituït per uns biodegradables de pasta de blat de moro. En aquest sentit, Goldschmidt destaca «l’esforç i el compromís» de la cervesera catalana Moritz, ja que el nou model és més car i costa més de produir.
Però els esforços que s’estan duent a terme a Ordino Arcalís a favor del medi ambient van més enllà dels utensilis i materials de restauració. Tot plegat no tindria sentit si no es busqués «l’excel·lència» en l’alimentació. «Tradicionalment, l’estació oferia als seus esquiadors kebabs i pizzes congelades. Per això cal venir a Andorra?», es va preguntar el responsable que, amb el suport de tot l’equip, ràpidament va fer un gir a la carta i va apostar per fer arribar l’aigua directament de les muntanyes d’Arcalís i consumir carn de vedella i poltre de la parròquia. Com no podia ser d’altra manera, també hi ha opcions vegetarianes i aptes per a tota mena d’intoleràncies.
Amb aquestes modificacions s’ha aconseguit incrementar la despesa per client a tots els restaurants de l’estació, que si abans era d’1,5 euros, actualment se situa per sobre els 8 euros per persona, entre un 20 i un 30% més que la mitjana de les estacions d’Espanya i el sud de França. «Una clara mostra que donar la volta ha valgut la pena, malgrat no haver estat fàcil», considera Goldschmidt.
Però per conscienciar els visitants, prèviament s’ha hagut de conscienciar els treballadors. L’Agustina di Clemente, de La Coma, assegura que és un «orgull» formar d’aquest equip, ja que «la nostra matèria primera és la natura i hem de protegir-la». A més, creu que la comunicació amb el client és fonamental perquè el projecte tingui èxit i afirma que quan se li explica la filosofia de l’estació, «al principi se sorprèn, però després hi col·labora».
Encara som a plena temporada, però Goldschmidt ja està desitjant que es fongui la neu per comprovar com –per primera vegada des de fa molts anys– no hi ha ni un sol envàs de plàstic escampat per la muntanya.
