La possibilitat que l’Estret d’Ormuz continuï bloquejat durant les pròximes setmanes preocupa experts polítics i econòmics per les conseqüències que podria tenir sobre els mercats internacionals i, indirectament, sobre Andorra. Tant el politòleg Albert Areny com l’economista Amadeu Gallart coincideixen que l’impacte més immediat arribaria a través de l’energia, els transports i l’encariment dels productes importats, tot i que divergeixen en alguns matisos sobre l’abast i l’evolució del conflicte.
Areny considera que, a curt termini, les conseqüències “no seran devastadores” perquè existeixen alternatives comercials i logístiques, encara que molt més costoses. Aquesta situació, segons explica, acabaria repercutint especialment en tots aquells productes procedents d’Àsia o de l’Àfrica que depenen d’aquest corredor marítim. Gallart, per la seva banda, alerta que el tancament d’Ormuz representa “un autèntic coll d’ampolla” per als corrents comercials mundials i adverteix del risc d’una etapa d’estagflació, amb un augment accelerat dels preus combinat amb una reducció de l’activitat econòmica.
Tots dos experts assenyalen el sector energètic com un dels més vulnerables. Gallart veu probable una nova escalada dels preus del petroli i considera que el barril podria arribar als 150 dòlars si el conflicte s’allarga, mentre Areny recorda que qualsevol increment del cost del cru acabaria afectant directament una economia com l’andorrana, molt dependent dels serveis, el transport i el turisme.
“El tancament de l’estret d’Ormuz és un coll d’ampolla pel comerç mundial i podria provocar estagflació, amb preus disparats i caiguda econòmica” – Amadeu Gallart
Malgrat aquest escenari, Areny apunta que algunes de les principals esperances occidentals passen actualment pels Emirats Àrabs Units i pels canvis dins l’OPEP. El politòleg destaca que la decisió dels Emirats Àrabs de desvincular-se de l’organisme petrolier podria facilitar noves negociacions amb Occident i permetre més marge de maniobra sobre l’oferta de cru. En la mateixa línia, recorda que Qatar ja havia abandonat l’OPEP anys enrere, fet que podria afavorir equilibris diferents dins del mercat energètic internacional.
Gallart, en canvi, posa més l’accent en la debilitat estructural europea davant d’aquest tipus de crisis globals. Considera que Andorra rebria també l’impacte derivat de les dificultats econòmiques de França i Espanya, de les quals depèn gran part de l’activitat del Principat. Areny coincideix en aquesta idea i assegura que “Europa està a anys llum” de les grans potències econòmiques i geopolítiques, després de dècades de retard en sectors estratègics.
Tot i això, el politòleg defensa que les crisis també poden obrir oportunitats i forçar canvis en matèria energètica i industrial. Segons explica, la situació podria accelerar la recerca d’alternatives als combustibles fòssils i reduir la dependència exterior. Gallart, per contra, insisteix que el principal risc immediat és la inflació dels costos de producció i de transport, que acabaria afectant pràcticament tots els sectors econòmics si el conflicte es prolonga.
Les principals esperances per estabilitzar el mercat petrolier se centren ara en els Emirats Àrabs i els moviments dins l’OPEP
Pel que fa a les comparacions amb la crisi petroliera dels anys setanta, Gallart considera que el context és diferent perquè avui no existeix una manca estructural de petroli, sinó una alteració geopolítica que obstaculitza la distribució mundial. Areny comparteix aquesta idea i defensa que es tracta principalment d’un problema polític, no pas d’una crisi econòmica especulativa clàssica, motiu pel qual encara veu marge per a la negociació internacional.
Els dos experts coincideixen també que una escalada militar generalitzada perjudicaria totes les grans potències, inclosos actors com Xina o Rússia, que també tenen interessos econòmics en l’obertura de l’estret. Davant aquest escenari d’incertesa, Gallart defensa reforçar organismes internacionals com l’ONU i aprofundir en la integració política i militar de la Unió Europea, mentre Areny aposta per accelerar l’autonomia energètica i reduir la dependència exterior. Ambdós coincideixen, però, que el conflicte posa de manifest la fragilitat de les economies europees davant les tensions globals.
