El nombre de persones ateses a l’àrea de Salut Mental del SAAS ha augmentat un 14% durant aquest any, segons va informar el cap del servei, Joan Escoter, ahir durant una roda de premsa amb motiu de la celebració del Dia Mundial de Salut Mental. I és que la situació d’excepcionalitat i incertesa comportada per la pandèmia SARS-CoV-2 ha generat un impacte en la població, que ha sentit pors i angoixes en molts dels casos, i ha comportat que la majoria de consultes hagin tractat afectacions psicològiques.
Escoter va ressaltar que cada any es constata un increment més enllà dels efectes del coronavirus d’enguany, tot i que va augurar que «és probable» que aquests provoquin que segueixi creixent la demanda per ser atès al servei de Salut Mental. En aquesta línia, des de l’Associació de Familiars de Maltats Mentals a Andorra (Afmma) van reivindicar que la por o la incertesa per complicacions socioeconòmiques, laborals o sanitàries «estan posant a prova la nostra Salut Mental» i, per tant, demanaven més inversions: «que posin més diners o preparin una quantitat pel que pugui venir», també recordant els brots múltiples de contagis de coronavirus.
Repassant dades proporcionades per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la presidenta d’Afmma, Rosa Lluís, va posar el focus en la necessitat de donar resposta a les persones que requereixen una assistència «de qualitat», fent menció especial a aquelles qui pateixen trastorns mentals greus i, en conseqüència, són un col·lectiu vulnerable, apuntava. Així, va aprofitar l’assistència de la secretària d’Estat de Salut, Helena Mas, en l’acte per a demanar que s’inverteixi en Salut Mental, que «és la germana pobra del sistema», valorava Lluís. De fet, va apuntar que l’OMS reporta que els països gasten menys d’un 2% del pressupost sanitari en Salut Mental, mentre que una de cada quatre persones pateix un trastorn mental al llarg de la seva vida, un de cada cinc nens i adolescents ja ho fa, a més, que les persones amb trastorns mentals greus acostumen a viure entre 10 i 20 anys menys que les qui no ho fan. Lluís també va argumentar aquesta necessitat incidint en el fet que la depressió és una de les principals causes de malaltia i discapacitat, així com el suïcidi és la segona causa de mortalitat. «Cada 40 segons se suïcida una persona al món», concloïa.
Per la seva part, Helena Mas va reconèixer la importància d’invertir-hi, tot recordant que el Ministeri de Salut està treballant en el Pla Integral de Salut Mental i Addiccions, que va amb retard a causa de la crisi sanitària, i que estarà disponible l’any vinent. El primer esborrany de l’informe que «preveu un model centrat en la persona», apuntava la secretària, estarà enllestit a finals d’enguany.
Tot i això, Lluís va demanar la creació d’una taula de treball transversal mentre no estigui enllestit perquè «és primordial no esperar» i «fins que no es desenvolupi, pot passar molt temps». D’aquesta manera, el gerent de la Fundació Aurora Fornés, Eduard Padreny, va manifestar que l’entitat col·labora amb Afmma i treballa per facilitar i normalitzar la vida de les persones que pateixen alguna malaltia o trastorn mental. Així, va recordar que assumeixen les despeses de dos pisos de lloguer, que gestiona l’Executiu, per oferir-los més «autonomia». Aquests tenen capacitat per a unes sis persones i actualment estan complets. A més, Padreny també va subratllar la importància d’altres col·laboracions amb projectes de musicoteràpia, esportius o terapèutics amb gossos.
