L’Associació protectora d’animals, plantes i medi ambient d’Andorra (Apapma) s’ha mostrat una vegada més en contra del que consideren un «projecte faraònic» per construir un telefèric que connecti la capital amb el Pic del Carroi, i que allà s’hi estableixin alguns establiments. A través d’uns missatges publicats a les xarxes socials, l’entitat posa en relleu els efectes perjudicials a escala mediambiental que suposaria aquesta obra i s’adrecen directament al Ministeri de Medi Ambient perquè posi fre al projecte, impulsat pel Comú d’Andorra la Vella i que compta amb el suport del Comú de la Massana.
«Diguem no al telefèric del Pic de Carroi», així encapçalava la comunicació Apapma on alertaven que, malgrat que el projecte compta amb una «gran massa social de detractors», aquest «ha estat aprovat i és qüestió de temps que es tregui a concurs». L’entitat va exposar, en primer lloc, que una construcció d’aquestes característiques comportaria «greus impactes ambientals acumulatius sobre les valls andorranes, el paisatge i la sostenibilitat del territori». En aquest sentit, recordaven que l’impacte no seria únicament estètic al paisatge natural d’aquest indret, sinó que també intensificaria els moviments de terres que augmentaran «l’erosió en les zones altament inestables de les valls», i recordaven que fer un bon manteniment de l’entorn natural «protegeix les zones baixes tant de riuades com de despreniments» que vénen originats de la constant erosió que pateix la vall pels «grans moviments de terra i roques».
En la mateixa línia, alguns usuaris de les xarxes socials també apuntaven a la contaminació acústica que comporten aquest tipus de transports, posant d’exemple «el soroll que se sent al berenador de Beixalís, també a la Massana, quan s’apaga el telecabina».
Un perill per la fauna
Però un dels punts més controvertits del giny seria els «importants efectes negatius per a la protecció d’espècies en risc de desaparèixer». I és que, segons va apuntar Apapma, les zones no urbanitzades i valls contigües al Pic de Carroi són una àrea habitada per «una gran riquesa d’espècies d’alta muntanya» que actualment es troben en risc de desaparèixer pel canvi climàtic i la proliferació d’urbanitzacions en alçada dels darrers anys. Segons En aquest sentit, l’entitat va fer referència a espècies com el tritó pirinenc, el gall de bosc, l’àguila marcenca, l’àguila daurada i el trencalòs.
De fet, el grup assegurava que, en el cas del gall de bosc, hi ha una zona de reproducció a tocar de l’àrea on s’ha previst l’arribada del telefèric. D’altra banda, també van assegurar que es coneix l’existència d’un niu d’àguila daurada i dels dos nius de l’única parella de trencalòs a pocs metres d’on suposadament ha de passar la infraestructura, per tant, la seva construcció tindria conseqüències directes per totes aquestes.
Per tot, Apapma posava en relleu que tant l’àguila daurada com el trencalòs són aus que «consten al catalàleg d’espècies en perill d’extinció» i que segons s’especifica a l’Article 30 de la Llei de Tinença i Protecció d’Animals, «es prohibeix la destrucció dels hàbitats de reproducció de les espècies protegides» i també «correspon al ministeri responsable de la fauna realitzar el seguiment dels danys produïts en bens privats i en territori andorrà per espècies protegides».
Controvèrsia de casos similars
Finalment, l’entitat ecologista també va fer referència a altres casos controvertits als països veïns per la construcció d’infraestructures semblants, com són el cas de Sierra Nevada o el Pic de Midi, on s’ha denunciat «l’alt cost mediambiental». A més, afegien que a vegades, aquests comptaven amb estudis de viabilitat ambiental positius però que aquest no seria el cas del projecte pel telefèric al Pic de Carroi, assegurant que «la manca de legislació per avaluar l’impacte ambiental dels projectes i obres a Andorra deixa orfe al ciutadà de conèixer la repercussió ambiental».
