L’FC Andorra va trigar mitja hora corresponent a la primera part a desactivar la trampa que li va preparar el Vila-real B en la seva visita al filial groguet. D’aquesta manera, la clau tàctica en un primer temps molt desequilibrat on els locals van generar fins a sis ocasions clares de gol va orbitar al voltant de la divisió que va causar la pressió descoordinada i mal executada dels tricolors.
En aquesta línia, els del Principat van decidir dur a terme un pla de partit on situaven la pressió molt a dalt per mirar de recuperar en posicions molt avançades, però el Vila-real superava sistemàticament els intents visitants i com a resultat, trobava un espai enorme a l’esquena del mig del camp andorrà.
Per tant, el talentós centre del camp groguet format per jugadors de molta tècnica individual com Sergio Lozano o Alejandro Baena entre d’altres va aconseguir rebre, girar i desestabilitzar al conjunt de Gabri García en una zona on els del Principat acostumen a dominar. A causa d’aquest fet tàctic, els locals van separar les línies defensives andorranes fins a imposar el seu ritme de joc, generar desgavell i crear un volum alt de perill.
De fet, els interiors locals eren capaços d’accelerar el joc o reduir el ritme del partit gràcies a agafar a contrapeu a l’equip de Gabri García. D’altra banda, l’entrenador tricolor va encertar al descans després de modificar la posició del seu equip en fase defensiva, ja que l’Andorra va endarrerir un parell de metres el bloc per reduir les distàncies entre línies i estar més junts. Aquesta decisió va coincidir amb els millors minuts dels visitants i amb la davallada d’ocasions dels groguets.
El rol dels laterals
Pel que fa als carrilers, l’enfrontament va ser una prova de foc per dos equips que aprofiten als seus laterals per aportar la profunditat necessària en fase ofensiva. Això sí, si bé Jilmar i Loureiro van aconseguir realitzar centrades des dels dos costats i connectar diverses vegades amb els homes d’atac, poques vegades van arribar a realitzar centrades amb avantatge i arribant a línia de fons. En canvi, els homes del filial groguet, Miguel Ángel Leal i Andrei Ratiu, funcionaven com dos extrems a l’últim quart del camp per desbordar al sistema defensiu del Principat.
Per últim i en relació amb els laterals, la substitució d’Ernest Forgas per Víctor Casadesús, probablement a causa del cansament que acumulava el davanter centre tricolor, va restar possibilitats de trobar rematador a les múltiples centrades des dels costats. Així, l’Andorra va perdre la seva referència a dins de l’àrea petita i va reduir les seves opcions d’empatar el matx a través d’aquest recurs ofensiu.
