La selecció absoluta d’Andorra va sortir derrotada del Puskás Aréna per 2-1 en el partit referent als European Qualifiers que els va enfrontar a Hongria. A diferència del partit d’anada, que es va disputar a l’Estadi Nacional, els hongaresos no van tardar tant a entrar dins la dinàmica del partit, i des dels primers minuts van proposar un joc agressiu en atac i amb voluntat de mantenir la pilota i treure-la jugada des del darrere. A més a més, Koldo Álvarez de Eulate va haver d’improvisar una mica pel que fa als 11 jugadors inicials, ja que el seleccionador no va poder comptar amb peces importants com Marc Vales, Marc Rebés, Christian García o Chus Rubio, sancionats per acumulació de targetes.
Els primers minuts van ser completament de domini local. Tot i col·locar els 11 jugadors per darrere la línia del migcamp, els tricolor van patir a causa del ritme frenètic que va proposar Hongria. Tant va ser així que als hongaresos sols els van fer falta vuit minuts per encetar el marcador. Una pilota penjada des del migcamp, buscant l’esquena dels centrals, la va aprofitar Sallai, que es va situar legalment per darrere dels últims homes de la defensa andorrana, i va controlar amb el pit, però a causa de la inèrcia de la jugada va ser derrocat per Emili García, provocant el penal i la posterior targeta groga que va veure el del Principat. La pena màxima la va transformar Szalai, amb un tir centrat i enganyant Íker Álvarez. Passats els primers 15 minuts, el comptador de possessió va reflectir un 94% a 6%, a favor dels locals.
Hongria va saber de seguida quin era el seu punt fort, i cada pilota aèria es convertia en una situació de perill. Seguint amb aquest guió, els homes de Marco Rossi van comptar amb un tret de cantonada a favor, que va procedir a treure en curt, i va ser Schön qui, amb cama esquerra, va penjar la pilota a l’àrea tricolor i on, miraculosament, entre un munt de jugadors, Botka va trobar l’espai just per rematar de cap i establir el 2-0 al marcador quan no havien passat encara 20 minuts.
Una vegada arribats a aquest punt, els de Koldo Álvarez de Eulate van decidir fer una passa endavant, ja que ja no servia de res quedar-se tancats al darrere amb aquest resultat al lluminós. A partir d’aquí van començar a aparèixer figures com les de Cucu Fernández o Jordi Aláez, que van intentar en més d’una ocasió combinar entre ells o fent passar la pilota per peus de l’ahir capità tricolor, Marc Pujol. Un parell o tres d’ocasions va tenir Andorra, això sí, sense massa perill, però ja es va poder veure una mica més d’igualtat sobre el terreny de joc. Amb el 2-0 es va arribar al descans i als andorrans sols els quedava arriscar més en l’aspecte ofensiu sense perdre de vista la defensa si no volien que la diferència de gols es fes més evident.
Vista la igualtat dels darrers minuts, Rossi va decidir donar entrada a dos homes de refresc, per intentar augmentar encara més el domini local, però el que es va veure va ser a dues seleccions lluitant per cada pilota i una Andorra més agressiva a l’hora d’intentar recuperar la pilota. No obstant això, els del Principat no es van poder alliberar d’un primer esglai quan encara no havien transcorregut tres minuts de la segona meitat. A la sortida d’un córner, la centrada es va passejar per tota l’àrea petita d’Andorra fins que es va trobar amb Attila Szalai, amb la sort que el defensor no va connectar bé la rematada. Els primers compassos van estar durs per als visitants, i el comptador de passes marcava 366 per a Hongria i 41 per a Andorra, però trencant amb les estadístiques, els tricolor van despertar.
Sense por, la selecció andorrana va començar a combinar i a intentar pressionar al rival, fos per a recuperar la pilota o per a fer més difícil les finalitzacions de les jugades. Amb això, la primera alegria per als del Principat va durar poc, ja que en el minut 67 l’àrbitre va decidir anul·lar un gol per fora de joc, d’allò més dubtós, on la defensa hongaresa s’havia clavat la pilota dins la seva porteria. En aquest moment, la selecció va veure que era possible pressionar cada vegada més a un rival que no es va acabar de sentir còmode durant els últims minuts de partit. I amb això, l’esclat d’emoció. En una falta treta des de la banda dreta, Emili García va aconseguir pentinar mínimament la pilota per desubicar els defensors hongaresos i, sol a l’àrea petita es va quedar Max Llovera, que va controlar tal com va poder i amb cama dreta va batre Dibusz per posar el 2-1 al marcador.
Fins a l’últim segon ho van intentar els homes de Koldo Álvarez de Eulate, que van aconseguir arraconar Hongria dins la seva àrea i al seu estadi. Malauradament el gol no va arribar i els tricolor es van quedar amb la mel als llavis, això sí, donant una gran lliçó de futbol i ambició.
