Fa dues setmanes responsables de tots els grups parlamentaris i en representació també de la consellera general no adscrita, Carine Montaner, entraven a tràmit parlamentari una proposta conjunta a través de la qual pretenen retirar les restes d’amiant que hi pugui haver en tots els edificis públics del país. Un acord que és vist amb molt bons ulls tant pel Col·legi d’Enginyers com per l’Associació de Contractistes d’Andorra (Acoda), ja que des de principis de segle és un material prohibit en la construcció a Europa per la seva alta toxicitat. Ara bé, és molt probable que aquest material es trobi en tots els edificis construïts fins als anys 90, no només en els públics, perquè aleshores era molt habitual pel seu baix cost i la seva fàcil maniobrabilitat.
D’aquesta manera, la proposta conjunta al Consell General és un gran pas endavant cap a una primera diagnosi que serveixi per esbrinar on es troba l’amiant i en quina proporció i poder fer «una bona planificació» per a la seva retirada. I és que aquest coneixement és cabdal per a la rehabilitació d’infraestructures, ja que, a banda de ser un problema per a la salut humana, si apareix sense haver-ho previst pot obligar a l’aturada de les obres fins a l’arribada d’una empresa especialitzada amb els equips de protecció individual, que són molt més restrictius i específics que els d’una obra normal, i que es pot allargar diversos mesos. Tot i això, el president del Col·legi d’Enginyers va assegurar que si la retirada es fa de manera «organitzada» no ha de suposar cap risc per a les persones.
Amb tot, és d’esperar que aquest pacte d’Estat realment s’acabi materialitzant per, un cop finalitzat l’estudi en els edificis públics, s’apliqui també a totes les construccions privades i poder garantir a treballadors d’obra i a ciutadania una habitabilitat segura sense restes de residus tòxics.
