El cas dels prop de 120 habitatges de luxe a la Borda Huguet torna a posar en evidència una dinàmica massa habitual: l’intercanvi de responsabilitats entre administracions mentre la realitat social avança en direcció contrària. Tot està en regla, tot compleix la normativa, tot respon a modificacions aprovades en el seu moment. Però la pregunta de fons continua sense resposta: quin model de país estem construint quan noves promocions responen més a la lògica de l’especulació que a les necessitats reals de la ciutadania?
No es tracta tant de qüestionar una concessió concreta, sinó de reflexionar sobre el conjunt. Mentre una part de la població té dificultats per accedir a un habitatge digne o per arribar a final de mes, s’impulsen projectes pensats per a un segment que no viu aquesta pressió. La burocràcia pot justificar procediments, però difícilment pot justificar les conseqüències socials que se’n deriven si no hi ha una visió global i equilibrada.
Andorra necessita créixer i adaptar-se, però també protegir el seu teixit social. El progrés no pot basar-se en una economia que expulsa els qui la sostenen. Cal més que mai una planificació que posi al centre les persones i no només els interessos de mercat, perquè, si no, els plats trencats continuaran recaient sobre els de sempre.
