Andorra es troba entre els territoris europeus que més risc de mortalitat té a causa de l’exposició a la calor. Així ho va posar de manifest l’estudi publicat ahir per la revista The Lancet, especialitzada en contingut mèdic, mitjançant l’informe Lancet Countdown in Europe. En les observacions fetes al continent, el text assenyala que entre els anys 2000 i 2020, ha augmentat un 94% la mortalitat relacionada amb la temperatura en les 990 regions que s’han analitzat, fet que és una conseqüència directa de l’escalfament global. De fet, puntualment, alguns territoris estudiats superen el 150% d’increment en aquests 20 anys.
En concret, les zones més castigades són les del sud d’Europa, i en especial Espanya, on es concentren la majoria de regions on la mortalitat anual per milió d’habitants a causa de la calor se situa entre les 40 i les 50, com per exemple la província veïna de Lleida. L’altra cara de la moneda la presenta Islàndia i els territoris del nord de Bulgària, amb els registres més baixos d’aquesta casuística. Sigui com sigui, l’informe conclou que al conjunt del continent, l’exposició a onades de calor ha crescut un 57% de mitjana entre el 2010 i el 2019, en comparació amb els registres del 2000 al 2009, situant-se puntualment en valors del 250% en regions concretes.
Aquests són els efectes directes i més palpables de l’escalfament al territori, però l’augment de la temperatura i el canvi climàtic també incideix directament en altres casuístiques. L’informe de The Lancet fa referència, en aquest sentit, a l’avançament de la floració d’arbres al·lergògens clínicament rellevants com l’olivera, el bedoll i el vern, que comencen entre 10 i 20 dies abans que fa 40 anys. Però en zones com els Alps, els Balcans i les muntanyes escandinaves, aquesta estació s’ha avançat tot un mes. Aquestes condicions ambientals canviants també afavoreixen una adequació climàtica per a malalties de transmissió infecciosa, com el virus del Nil Occidental o el dengue. Sobre la segona, el text cita que en els darrers cinc anys, s’han reportat brots de dengue autòcton esporàdics a Espanya i França.
Per tot plegat, i malgrat reconèixer que els països europeus tenen alguns dels millors sistemes d’atenció sanitària del món, l’estudi avisa que si no es produeix una «acceleració urgent» dels esforços per mitigar l’impacte del canvi climàtic, l’afectació sobre la salut empitjorarà els anys vinents, afectant directament «el benestar i la vida de milions de persones».
Més enllà de la incidència sobre la salut de les persones, el document també recull l’impacte sobre el medi natural. En primer lloc, The Lancet assenyala que la freqüència de sequera extrema ha augmentat en l’última dècada. En concret, l’indicador apunta que el 55% de les regions europees estudiades han patit sequeres d’estiu d’extrema a excepcional en l’última dècada. A més, també es posa de manifest que més del 30% de totes les sequeres observades des del 1950 s’han produït la darrera dècada.
En una línia similar, l’estudi assenyala que el canvi climàtic fa que les condicions meteorològiques siguin cada cop més adequades per als incendis forestals. De fet, el text indica que en un escenari de no adaptació, les zones cremades podrien augmentar un 200% a Europa aquest segle en comparació amb el període entre el 2000 i el 2008. No obstant això, l’informe ha conclòs que l’exposició al fum dels incendis no va créixer entre el 2003 i el 2020, fruit de la millora en les tasques de prevenció i extinció d’incendis. Així mateix, The Lancet també fa menció de les pèrdues econòmiques relacionades amb el clima, la reducció de l’oferta de llocs de feina i la reducció del creixement del PIB per càpita.
Per aquests motius, l’estudi conclou que les accions de mitigació han estat insuficients per assolir els objectius de reducció d’emissions per l’any 2030, i assevera que Europa hauria de quintuplicar els esforços per tal d’assolir l’objectiu de neutralitat de carboni l’any 2050. En concret, tot i celebrar que s’han fet avenços en l’augment de l’exposició a zones verdes a moltes ciutats, no s’han evolucionat favorablement en altres qüestions com l’adopció de dietes més sostenibles per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle que produeixen, a tall d’exemple, les dietes basades en un alt consum d’aliments d’origen animal.
