Més de 150 persones, entre empresaris, advocats i economistes, es van donar cita ahir a l’Auditori Rocafort del Centre de Congressos de Sant Julià de Lòria per tal d’escoltar les diferents ponències en la matinal que havia preparat l’Associació Andblockchain sobre les oportunitats de negoci que ofereix Andorra amb l’actual marc legislatiu. Aquest és el primer acte d’aquestes característiques a Europa i ofereix un avantatge competitiu d’uns dos anys al Principat. La presidenta d’Andblockchain, Marta Ambor, va posar en relleu «la importància de les altres lleis» amb les que s’ha dotat el país, a banda de la dels actius digitals que «pot ser és la que és més marquetiniana». Acte seguit va prendre la paraula el secretari d’Estat de Diversificació Econòmica, Marc Galabert, que va parlar dels diferents avenços legislatius que ha fet el país en matèria d’economia digital. En aquest sentit, va fer especial èmfasi en què «Andorra és un petit país amb grans oportunitats».
El punt de partida, segons va apuntar el secretari d’Estat, és «la Llei de Contractació Electrònica, que ha servit d’embrió per totes les normatives que han vingut després». Així mateix, va exposar que la llei de serveis de confiança electrònica es va establir «com a espina dorsal» de tot el marc legislatiu i va reconèixer les diferents visions que hi van haver fins a arribar a un consens que es va plasmar en la llei definitiva.
El secretari d’Estat també va destacar la importància que tenen els advocats i els economistes del país per fer «d’ambaixadors» de les oportunitats que té el marc legislatiu andorrà. Galabert va fer una radiografia de les diferents arestes econòmiques que s’han potenciat des del Govern, just abans d’entrar en matèria. Sobre el corpus legislatiu, va afirmar que «no es basa en normativa europea, perquè encara no s’ha aprovat, sinó que ho fa en els debats que hi ha ara. Pensem que tenir-la aprovada ens pot donar una posició de privilegi, ja que aquí ja està en vigor». Galabert va recordar que la feina no s’ha acabat i que actualment s’està treballant en la Llei d’Economia Digital, que ha de permetre oferir un ventall de noves oportunitats com el visat d’emprenedoria, esdevenir un punt sandbox o crear la figura dels nòmades digitals.
Ambor va donar pas al doctor Ignacio Alamillo, una autèntica eminència en el sector, en tant que ponent de les normatives andorranes i de la part essencial de les europees que estan actualment en redacció. Alamillo, qui té formació tant en la vessant tècnic com en l’apartat jurídic, va obrir un ampli ventall d’oportunitats especialment adreçat a professions com les de l’advocacia o els economistes. La ponència, que va rebre el nom d’Identitat sobirana, Blockchain i Regulació Andorrana dins Europa, va voler agrair especialment l’aposta que ha fet Andorra «per ser un laboratori legislatiu» i va apuntar que els debats que hi va haver al Principat, avui estan en el si de la UE. Alamillo va apuntar que «el que aquí s’ha legislat, ara s’està legislant a la UE; i la llei andorrana s’ha fet servir per sustentar la posició de la Comissió Europea en el debat actual». L’expert va recordar que «Andorra ja té normativa en matèria de seguretat digital des del 2009, i que s’utilitza molt menys del que hauria».
Així, Alamillo va plantejar si «la tecnologia pot servir per les cripto? Sí i tant; però és molt més que això. A la UE s’està treballant en utilitzar el blockchain públic per tal de poder oferir serveis purament administratius». I la base de tot això és que «hi ha un marc que té una activitat regulada, amb una sèrie de controls i els efectes jurídics associats. La novetat aquí, és que hem inclòs la identitat digital descentralitzada; que aquest és el debat que ve també amb els metavers. Aquí és el ciutadà qui té el control de la seva identitat digital i no un tercer, com pot ser Facebook». Quant a la legislació andorrana, Alamillo va ressaltar que «l’efecte jurídic substantiu és un punt molt important que garanteix l’autentificació electrònica basada en un certificat qualificat de signatura» i que, per tant garanteix el fet que es puguin realitzar transaccions i la signatura d’smartbox sigui vàlida. «La gran foto europea és poder obtenir totes les dades i poder-les dur al mòbil», va considerar Alamillo, tot apuntant que cap aquí és on camina la identitat digital i per «això és legisla, perquè sigui descentralitzada i no estigui totes les dades en mans d’un únic proveïdor. Per això és important la declaració d’atributs».
Quant a la tecnologia blockchain, l’expert va indicar que «per mi seria una irresponsabilitat que un govern volgués definir com ha de ser una blockchain; el que cal fer és definir el llistat d’estàndards que es poden certificar i per tant donar aquesta confiança». Aquests, a dia d’avui estan registrats en el Decret 382/2021, on es defineixen els estàndards definits per part del Govern d’Andorra i que estan acreditats per tal de poder gaudir de tots els serveis plens que ofereix el marc legislatiu andorrà, segons va informar l’ANA.
