el nombre de parts a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell ha decrescut lleugerament amb el pas dels anys, i de fet, «és una tendència que es manté», segons va explicar la llevadora referent de maternitat del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), Cristina Pérez. En termes comparatius, entre el 2010 i 2012 va haver-hi una mitjana de 698 naixements anuals. En canvi, entre el 2013 i el 2016, es va situar en els 558. En aquest sentit, Pérez va assegurar que «vam notar el traspàs entre l’any 2017 i el 2018, perquè el nombre de parts va passar de 543 a 463, i ara ens mantenim entorn dels 460 anuals des de fa quatre anys».
Traslladant la xifra a l’actualitat, enguany l’hospital ha assistit 235 naixements. Per la seva banda, l’edat mitjana de les mares es troba aquest 2022 en els 33,5 anys, respecte dels 32,8 anys del 2021. Altrament, hi ha hagut diferents tipologies d’expulsions del fetus. Així com es desprèn de les dades de 2021, dels 441 parts que es van executar en total, 244 van ser parts eutòcics –és a dir, el part què es produeix mitjançant vies naturals–. Altres 35 van ser instrumentals, que consisteix en la utilització de dispositius mecànics per facilitar la sortida del fetus; i 119 van correspondre a cesàries urgents, les quals s’executen a conseqüència d’una patologia de la mare o el fetus. Finalment, hi va haver 41 cesàries programades, de les quals dos consten com a naixements de bessons.
Una professió consolidada
Pel que fa a les llevadores, a mitjans del segle XX, les professionals que volien exercir al Principat havien de formar-se a l’exterior. Anys després, a la dècada dels 70, la forta immigració de persones joves que va viure al país va augmentar la natalitat, i a causa d’aquesta situació, van començar a faltar llevadores per cobrir les necessitats sanitàries. A tot això, es va sumar que Catalunya, que era el principal proveïdor d’aquest perfil professional, no va formar-ne durant vuit anys. Per tot plegat, el país va entrar en una situació precària inassumible. Finalment, l’any 2007, es van establir sinergies des dels Ministeris de Salut i Educació amb la Generalitat de Catalunya per formar més llevadores. «Aquesta mesura va completar una plantilla de 14 persones», va informar Pérez. Actualment, la Universitat d’Andorra (UdA) continua mantenint els vincles amb Catalunya, «però ja no hi ha necessitat al país, ja que la plantilla està coberta per poder donar servei tant a l’atenció primària com hospitalària», va afegir.
Així doncs, avui dia, el SAAS compta amb un total de 18 llevadores a la plantilla, tot i que «moltes estan en edat reproductiva, de manera que és comú que alguna estigui de baixa», va assenyalar. Com a resultat, hi ha 14 places de llevadora en actiu. Aquesta és una xifra que s’ha mantingut estable des de fa uns anys, ja que segons va explicar la llevadora referent, «sempre que ha marxat algú o s’ha jubilat, l’hem substituït».
D’altra banda, cal posar en relleu que totes les professionals de l’equip són dones, «perquè l’únic noi que hi havia, va marxar», va assegurar. No obstant això, Pérez, que també va destacar que una de les activitats que duen a terme les llevadores és donar classes a la Universitat d’Andorra, en el camp maternoinfantil, va subratllar que «és cert que hem passat d’una carrera universitària on, generalment, la gran majoria eren dones, a què quasi el 50% dels alumnes siguin homes».
Per finalitzar, la llevadora referent de maternitat del SAAS va opinar que «estem en el bon camí, jo estic treballant a l’hospital com a llevadora des del 2007, i he de dir que les coses han millorat moltíssim, no perquè abans anéssim malament, sinó perquè no hi havia tants recursos». Així mateix, i amb referència a l’equip actual, va agrair que «hem aconseguit una plantilla molt dinàmica i unida, juntament amb les llevadores que hi havia i totes les que s’han anat sumant».
