El cap de Govern, Xavier Espot, va anunciar ahir la dimissió del ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, que abandonarà el càrrec a partir del 31 de març. Benazet tenia com a principal objectiu quan es va incorporar a la cartera la continuïtat de la reforma sanitària, amb la introducció del metge referent i la història clínica compartida, com aspectes importants. Així i tot, l’arribada de la pandèmia va alterar els plans inicials i va obligar el ministeri a destinar gairebé tots els esforços a la lluita contra la pandèmia del coronavirus, que per fi registra xifres durant els darrers dies que apunten a la seva erradicació a mitjà termini. En aquest sentit, si per alguna cosa serà recordat Benazet és per la gestió que ha portat a terme durant els últims dos anys, gràcies en part a l’aval que li ha suposat la seva especialització en pneumologia. Amb compareixences televisades en directe moltes vegades gairebé diàries i amb una forma de comunicar-se molt propera al conjunt de la ciutadania, està clar que deixa el càrrec un dels ministres més popular de l’actual Executiu.
I trobar la persona adequada per encapçalar un ministeri com el de Salut, mai és una tasca fàcil, però sembla que en aquest cas tot està lligat i ja es compta amb el substitut. El successor de Benazet serà Albert Font, també un bon coneixedor de l’àmbit sanitari en haver exercit de metge generalista i ocupar actualment la presidència del Consell d’Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS, i amb experiència política, en haver estat conseller general i cònsol menor d’Andorra la Vella. De feina no li faltarà a Font, ja que el ministeri arrossega moltes qüestions pendents que mai s’han volgut abordar o que s’hi han ana retardant per ser molt delicades. La incògnita és si tindrà la voluntat i el temps suficient per fer-ho, tenint en compte que la legislatura està cada vegada més propera a la seva finalització.
