El grup Pares Units es va formar a l’inici del curs 2021-2022 per defensar els neguits d’una part dels pares davant les mesures de gestió de la pandèmia que s’anaven implementant respecte de les escoles i l’alumnat. Marcel Albós i Jordi Deu són dos dels portaveus, i van explicar a EL PERIÒDIC que una de les seves principals preocupacions actuals té a veure amb la vacunació dels menors entre cinc i 11 anys.
–Com va sorgir la plataforma?
–Marcel Albós (MA): Va ser per iniciativa d’un grup de persones que els preocupava com anava evolucionant la pandèmia i la seva repercussió envers els infants. Nosaltres no hi vam ser en el moment de la seva formació, sinó que hi vam entrar a mitjan desembre, arran de la recollida de signatures que s’ha impulsat des del grup.
–Jordi Deu (JD): La seva constitució va ser al 19 de setembre del 2021. I per mi, el més rellevant és el fet que en poc temps es van recollir 700 signatures i ara ja estem al voltant de les 900, tot i les dificultats per fer aquesta acció tenint en compte el context actual, que fa que principalment s’impulsi pel boca-orella.
–Quantes persones en formen part actualment?
–MA: La plataforma representa actualment aquests prop de 900 ciutadans que han signat, a més de les 891 persones que hi ha donades d’alta als grups de Telegram i Facebook. També, convidem a incorporar-se totes aquelles persones interessades.
–I quina interacció tenen entre els membres?
–JD: A través de Telegram i Facebook s’informa del que s’està fent als grups de treball i les reunions que s’han mantingut. Més enllà, i per a persones com nosaltres que no estem immiscides en les xarxes socials, hi ha els administradors, que són persones que coordinen el grup i fan passar els missatges a través de WhatsApp, correu electrònic o fent trucades directament. El contacte és per passar-nos publicacions que trobem interessants amb informació relacionada, perquè el que volem fer és que, partint del fet que és un fenòmen nou i que tots en som aprenents, anar recollint informació per poder valorar les estratègies que s’estan prenent. En definitiva, som un grup de pares que dediquem part del nostre temps a informar-nos per poder aportar el nostre granet de sorra de forma constructiva, amb el desig que la gent que pren les decisions escolti les nostres propostes, que són fonamentades i raonades.
–Han emprès accions com una recollida de signatures o enviar cartes als representants polítics. Com han anat?
–MA: Tot això és molta feina burocràtica. Però, per ara, el camí està sent satisfactori perquè estem veient interès. La sensació és que des de l’Executiu senten que el que proposem pot ser beneficiós, i aquesta és la voluntat del conjunt de persones que formem part de la plataforma.
–El primer objectiu del grup és aturar la vacunació. Quina és la seva preocupació al respecte?
–MA: Hi ha diversos països, com el Japó, Finlàndia o Noruega, que han aturat la vacunació als infants. Nosaltres demanem al Govern que investigui aquestes casuístiques i esbrini per què s’ha aturat.
–JD: La vacunació infantil és molt nova, i el país que té una mica més de dades al voltant és els Estats Units, on s’han aplicat uns 8,3 milions de dosis a menors d’entre cinc i 11 anys. A partir d’aquí, es fa una recollida de resultats, tenint en compte els efectes adversos i l’eficàcia de les vacunes. Hem estudiat aquestes dades oficials a partir del paràmetre bàsic en epidemiologia que és el nombre necessari a tractar, que indica quina és la quantitat de nens que hem de vacunar per evitar un cas molt greu o de mort. Així, als Estats Units s’ha trobat que cal vacunar més d’un milió de nens per poder evitar un cas molt greu o de mort. En canvi, hi ha de l’ordre de 0,7 morts, 24 casos d’efectes adversos greus i 1.000 casos d’efectes lleus per cada milió per la sola vacunació. Això tenint en compte que només es declaren al voltant del 10% de les casuístiques, per tant, potser s’haurien de multiplicar per dos o per 10 aquestes xifres. Per això, des del nostre punt de vista, la balança de benefici-risc està descompensada i no surt a compte vacunar els nens si els vaccins aporten un perjudici més greu a la població infantil. No li trobem el sentit i ho voldríem discutir amb el Ministeri de Salut.
–Li van exposar aquests dubtes al ministre Benazet?
–JD: Aquesta part en concret no, perquè no hi havia aquesta informació, però molts Estats estan prenent la decisió de vacunar els infants sense tenir aquestes dades d’afectació. Fins i tot en contra de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que demana als països que no vacunin els infants. I el mateix assessor del Govern, el doctor Federico Martinón, acaba de fer una publicació on afirma que, i llegeixo textualment: «La vacunació universal de l’infant té un benefici marginal. Decidir-ho és complex, i cal tenir en compte altres factors científics, ètics, polítics, econòmics i epidemiològics. Deixar-los com a reservori facilitaria que la infecció fos lleu i uns adults amb reforços immunitaris naturals».
–Tot i això, sí que obren la porta a què la vacunació es dugui a terme sota prescripció mèdica, oi?
–JD: Sí. Plantegem que, sota prescripció mèdica pediàtrica i en alguns casos on hi hagi patologies prèvies, els nens s’hagin de vacunar. La mateixa Pfizer, titular de la vacuna infantil, demana a la seva pàgina web que la vacuna s’inoculi sota prescripció mèdica, i això no s’està fent. Cal veure què decideix el Govern en aquest sentit, però nosaltres creiem que és molt important que sigui així i no de forma generalitzada.
–MA: De fet, qualsevol vacuna que es punxa als menors ha de ser sota la prescripció d’un metge. I si un pediatra no ho ha avalat, el professional d’infermeria no li posarà la vacuna al nen. Així mateix, penso que també s’haurien de tenir en compte altres elements com una prova d’anticossos i que pesi a l’hora de recomanar o no l’administració del vaccí.
–Se senten coaccionats de cara a vacunar els seus fills?
–JD: En certa manera sí que hi ha una pressió. I vull recordar que parlem d’una vacuna que no és esterilitzant, així que de la mateixa manera que passa amb el certificat covid en els adults, es pot transmetre igualment la malaltia i així ha passat, perquè tot i que està en vigor s’han multiplicat els casos.
–MA: Passa una mica com en el cas del condicionant de passar el cribratge setmanal per poder assistir a les extraescolars o al menjador. Penso que haurien pogut implementar altres opcions, com per exemple, unir aquells alumnes que no estan cribrats en lloc de discriminar-los.
–JD: Al final, dona la sensació que des dels Estats es vol castigar les persones que no s’han vacunat, i en aquest cas tenim por que també es faci amb els nens. Però és un càstig injust i arbitrari, com la forma que es va expressar al voltant dels no vacunats el president Macron. Això fomenta la discòrdia i la divisió social.
–MA: I tot plegat en un país on al seu escut hi ha l’expressió que la unió fa la força. Doncs s’està fent tot el contrari per una qüestió absurda, sense cap base científica, ni sanitària, ni de res.
–Aquesta argumentació pot comportar que els titllin d’antivacunes. Com es defensen al respecte?
–MA: Penso que això ho fan per desacreditar-nos. Crec que molta gent no s’ha llegit l’article d’opinió a EL PERIÒDIC que vam fer on exposàvem, de forma raonable, les nostres incerteses. Però podem assegurar que no som antivacunes, perquè hi ha persones dins del grup que sí que s’han administrat la vacuna contra la covid. El nostre objectiu està centrat a evitar la vacunació global i sense prescripció dels nens i nenes entre cinc i 11 anys.
–JD: Insistim, nosaltres no som antivacunes perquè tenim els nostres fills vacunats amb els vaccins que habitualment se’ls administra a mesura que van creixent. És en aquest cas concret que pensem que les coses estan anant molt de pressa i ho volem veure clar.
–MA: La nostra lluita és per la canalla, perquè no els treguin uns drets en funció de si estan vacunats o no, i perquè són molt petits perquè els posin una vacuna que està en fase de prova.
–JD: I des del punt de vista ètic, si el fet de vacunar els nens és per protegir als ancians, pensem que no és acceptable. Cal adoptar altres estratègies que no condicionin el desenvolupament o l’escolarització dels nens.
–També van fer referència a l’ús de la mascareta. No el consideren adient?
–MA: Bé, aquí cal contextualitzar la qüestió a la pandèmia.
–JD: Sí. El conjunt del col·lectiu vam entendre, a partir d’una altra variant on la contagiositat no era tan elevada, que potser era adequat que els nens no fessin ús de la mascareta a les aules. S’ha demostrat que és beneficiós per la seva educació, sobretot en els més petits i de cara a desenvolupar bé el llenguatge. Però ara sabem que amb l’òmicron la contagiositat és explosiva, així que entenem que en la situació actual és necessari que hi hagi la mascareta, però demanem que sigui el mínim imprescindible. Sigui com sigui, defensem que la decisió vingui a criteri dels especialistes, però ens agradaria poder tenir accés a la informació científica que estan utilitzant per definir les mesures. Volem que ens donin els arguments perquè creiem que no s’està fent prou pedagogia.
–Així mateix, comentaven que troben invasives les proves TMA i TRA. Per què?
–MA: La meva visió particular és que la gestió al voltant de la incidència a les escoles es feia millor al principi de la pandèmia que ara. Per fer les proves TMA anaves directament amb el cotxe, i ara has d’anar a fer cua durant dues hores amb un nen que al cap de poca estona ja estarà nerviós. Així mateix, sabem que hi ha proves que es fan mitjançant la saliva i que són molt efectives.
–JD: Hi ha infants que tenen molta animadversió que els facin això. Des del punt de vista mèdic, ja hi ha diversos professionals que diuen que aquest sistema és molt invasiu pel nen, i havent vist que hi ha l’opció de la saliva, li vam proposar al ministre que analitzessin la possibilitat d’introduir-los, com ens consta que s’ha fet a Alemanya i Galícia.
–MA: A més, també defensem que es facin els cribratges a tota la població, no només als nens. Penso que s’hauria d’ampliar, perquè si només ho fas a la canalla els estàs assenyalant com si fossin ells els que transmetessin el virus. El virus el portem tots, grans i petits, però si només fas cribratges als nens, la culpa serà d’ells quan no és el cas, i penso que els podem generar culpabilitat i por.
–D’aquesta manera, quina és la seva proposta de cara a la gestió de la pandèmia en els infants?
–JD: Hem proposat una bateria de mesures força extensa, però de moment, no la volem donar a informació pública. Preferim esperar que el Govern ens doni resposta primerament, i en cas que no ens responguessin, aleshores ho faríem públic. A nosaltres ens interessa el resultat, i si això passa per no ferir sensibilitats a escala política, és la línia que hem decidit emprendre més que fer manifestacions. En qualsevol cas, hem pogut comprovar que algunes de les casuístiques que vam plantejar en la proposta s’han anat complint. Per exemple, en la reunió amb el ministre vam fer menció de la possibilitat d’anar a buscar la immunitat natural en els infants com a estratègia alternativa a la vacuna, vist que l’afectació de la malaltia sobre els nens és molt baixa. En aquest sentit, quan vam fer la reunió amb el ministre a mitjan desembre, ens va reconèixer que considerava que al final de la sisena onada, el col·lectiu dels nens ja tindria de l’ordre d’un 40% d’immunitat. Encara no hem arribat al pic i ja som en aquesta xifra. En canvi, nosaltres li vam comentar que, mitjançant els nostres càlculs, consideràvem que s’havia quedat curt, i li vam dir que a la fi de la sisena onada estaríem al voltant del 60%.
A efectes pràctics, el nostre argument va agafant força, perquè la proposta que vam fer i que ja detallarem més endavant va a buscar la immunitat natural dels nens i nenes, aprofitant que som un dels països que està més endavant al respecte. A més, també és una oportunitat de ser pioners i tenir un seguit d’avantatges des del punt de vista estratègic de país.
