La manca de tècnics especialitzats i de programes esportius amb continuïtat és un dels principals obstacles que el nou Comitè Paralímpic Andorrà (COPA) vol superar per impulsar l’esport adaptat al país. Així ho han explicat la presidenta de l’entitat, Anna Babot, i el secretari, Edu Carrera, en una entrevista amb El Periòdic, en què han defensat que el Principat disposa d’instal·lacions per desenvolupar diferents disciplines, però que encara necessita reforçar l’acompanyament dels esportistes amb discapacitat. L’objectiu és, doncs, construir una estructura que permeti detectar nous talents i ampliar, amb el temps, la representació en competicions internacionals.
En aquesta línia, Carrera ha remarcat que aquesta manca d’especialització ha obligat diversos esportistes a buscar solucions pel seu compte al llarg de les seves trajectòries: «Tant l’Albert [Llovera] com el Xavi Fernàndez, hem sigut pioners amb els nostres esports i ens hem trobat sense tècnics especialitzats». Per aquest motiu, una de les prioritats del COPA serà impulsar la formació de professionals que puguin atendre les necessitats específiques de cada disciplina i transmetre l’experiència acumulada pels esportistes que ja han competit al màxim nivell.
El secretari del nou comitè ha insistit que el problema no és tant la disponibilitat d’espais esportius com la necessitat de garantir que les persones amb discapacitat hi puguin accedir amb un acompanyament adequat. I és que Andorra disposa de pistes d’atletisme, piscines i instal·lacions d’esquí, i les estacions ja compten amb material i professionals formats en esport adaptat. Tanmateix, considera que cal donar continuïtat a aquestes oportunitats perquè no quedin limitades a experiències puntuals. «Pensem que el que falta aquí és aquest acompanyament i aquest suport», ha assenyalat en relació.
Per començar a revertir aquesta situació, l’ens preveu establir contactes amb clubs, federacions i organismes internacionals per conèixer els programes existents i identificar les necessitats que encara no estan cobertes. En aquest punt, Babot ha subratllat que aquesta feina tot just comença ara i que la voluntat és sumar esforços amb les entitats que ja treballen en l’àmbit de l’esport adaptat. Paral·lelament, el COPA vol buscar recursos públics i privats per finançar programes esportius i facilitar la formació dels tècnics, amb la intenció que qualsevol persona amb discapacitat pugui iniciar-se en una disciplina i progressar segons les seves capacitats.
Aquest treball també hauria de permetre ampliar la presència tricolor en l’esport paralímpic internacional, actualment només representat per l’esquiador Roger Puig. Doncs, Carrera ha defensat que el país té potencial per desenvolupar altres disciplines i evitar que els esportistes d’alt nivell siguin casos aïllats. «Esperem poder-la aportar i que amb els pròxims Jocs comencin a aparèixer diferents esports, diferents atletes i que no vinculem només a l’esquí o només a una categoria», ha manifestat en referència a la continuïtat dels programes. Tot i aquesta ambició, des del comitè s’ha reconegut que encara és aviat per identificar nous candidats a competir en uns Jocs Paralímpics.
Una estructura per recuperar oportunitats
La creació del COPA també ha de permetre reforçar les relacions amb el Comitè Paralímpic Internacional i accedir a programes de suport que fins ara no s’havien aprofitat. En relació amb això, la presidenta de l’entitat ha reconegut que l’absència d’una estructura diferenciada havia limitat aquestes possibilitats. «La representació d’un comitè paralímpic envers el Comitè Paralímpic Internacional és necessària, perquè, si no, t’estàs perdent tots els ajuts, totes les campanyes que podrien aprofitar les persones amb discapacitat del país», ha mencionat. Aquesta situació, ha afegit, ha fet que el Principat perdi oportunitats de desenvolupament, tot i que no ha concretat quins recursos s’haurien pogut obtenir.
Més enllà de la competició, Babot i Carrera han coincidit que el comitè ha de facilitar l’accés a l’esport des de les primeres etapes, independentment de l’edat, la situació econòmica o el tipus de discapacitat. Així doncs, la intenció és que clubs, escoles i federacions disposin de professionals preparats per donar resposta a les persones que vulguin començar una activitat esportiva. A tall d’exemple, Carrera ha esmentat la necessitat que un infant amb una discapacitat física pugui trobar un entrenador de natació amb la formació necessària per acompanyar-lo, sense que l’alta competició hagi de ser necessàriament el seu objectiu.
Just després, Babot ha remarcat la importància de normalitzar la pràctica esportiva entre les persones amb discapacitat i d’oferir alternatives també a aquelles que han patit una lesió o una malaltia que els ha canviat la vida. Per tant, la presidenta considera que disposar d’una xarxa d’acompanyament pot ajudar a superar les dificultats personals i socials que sovint apareixen en aquestes situacions, i és per això que el COPA aspira a consolidar una estructura estable que no depengui únicament dels esportistes que aconsegueixen resultats internacionals, sinó que permeti a qualsevol persona trobar un espai on practicar esport.
