Segons les dades de la darrera enquesta de ‘Coneixements i usos lingüístics de la població d’Andorra’ publicada aquest dilluns, la llengua catalana experimenta un retrocés davant el creixement de l’ús del castellà. Amb l’objectiu d’analitzar el context sociodemogràfic que hi ha darrere la davallada de la llengua oficial del Principat, des d’El Periòdic s’ha contactat amb Plataforma Andorrana per la Llengua, la qual, a través de la veu del seu president, Guillem Fiñana, ha destacat la intervenció del teixit empresarial del país com un dels agents clau per fomentar l’ús del català, especialment en els sectors de l’hostaleria i el turisme.
Així, i d’acord amb l’informe, només el 18% de la restauració atén els clients en català, una xifra que Finaña considera molt preocupant. En aquest sentit, el representant ha assenyalat la responsabilitat dels establiments en complir la Llei de la llengua pròpia i oficial: «L’article 18 ho diu molt clar: s’ha de garantir l’atenció pública en català als establiments de restauració i hoteleria. S’ha de sancionar les empreses que no ho respectin? Absolutament».
Amb tot, l’entitat ha demanat descarregar de pressió el treballador nouvingut, apostant per oferir-li formació i facilitats, i dirigir l’exigència cap als despatxos: «Quan parlem de sancionar ho fem com a darrer terme, després de la pedagogia, però moltes empreses ja saben quines són les obligacions en català i fins que no se sancioni no canviaran res. Les empreses han de transmetre al personal que el català no és cap caprici, sinó que té transcendència per a la identitat andorrana».
Una economia basada en l’estacionalitat
Tal com ha afirmat Fiñana, el model econòmic té una «influència clau en l’estabilitat de la nostra llengua». Tanmateix, el sistema econòmic andorrà depèn en gran part dels temporers que venen a treballar durant els mesos d’hivern i després marxen, per tant, no hi ha una voluntat d’arrelament al territori. «Des dels actors econòmics, no es busca aportar un treballador que es quedi a viure-hi, sinó que la demanda de mà d’obra se satisfà amb treballadors rotatius», ha declarat.
En aquesta línia, l’arribada massiva de temporers ha propiciat una expansió demogràfica al Principat, amb una gran proporció de població nouvinguda d’origen castellanoparlant. Així i tot, el president de l’entitat ha posat en relleu la necessitat de no estigmatitzar la procedència: «El principal motiu pel qual una persona nouvinguda, vingui d’on vingui, té dificultats d’aprendre la llengua és perquè la integració en l’estat d’acollida està fallant».
«Hem de ser conscients que el mecanisme clau perquè els estrangers puguin integrar-se durant les interaccions socials o laborals és parlar en català i no canviar l’idioma» – Guillem Fiñana
A més, Fiñana ha posat en el focus que la responsabilitat recau sobre tot el conjunt de la societat: les empreses, institucions públiques, però també en cada habitant. «Hem de ser conscients que el mecanisme clau perquè els estrangers puguin integrar-se durant les interaccions socials o laborals és parlar en català i no canviar l’idioma», ha assegurat. En la mateixa direcció, ha defensat que cal enfortir les polítiques existents, com també exigir un nivell més alt de català en les renovacions de permís de treball, atès que resulta «insuficient» una titulació d’A1: «És un primer pas, sí, però quan estem parlant d’integració real potser hauríem de demanar més».
No obstant això, la problemàtica no es limita únicament a la temporalitat, sinó que està augmentant dins del país. En aquest aspecte, el paper de l’Escola Andorrana juga un rol fonamental, afirmant que la immersió lingüística hauria de ser una prioritat de l’educació. «De fet, la missió de l’escola és ‘andorranitzar’ a través de la integració d’infants de tots orígens en els elements essencials de l’andorranitat. Malgrat tot, la introducció del plurilingüisme a les aules sense cap jerarquia ha descentralitzat el català com a eix vertebrador», ha lamentat Fiñana.
Actuacions en paral·lel
D’altra banda, Fiñana ha reconegut que Govern i l’associacionisme sovint actuen de manera individualitzada a causa del desequilibri de recursos. Així, ha remarcat que caldria millorar la coordinació per saber quines mesures s’estan duent a terme, ja que en molts casos, la comunicació no és prou fluida, avançant que l’entitat, en conjunt amb altres associacions, està elaborant un seguit de propostes destinades als grups polítics: «Ara que s’apropen les eleccions, voldrem incidir en els partits perquè puguin incloure iniciatives dins dels seus programes, les quals considerem essencials per revertir aquestes xifres. Encara hi som a temps de solucionar-ho».
