El minut de silenci celebrat a Andorra la Vella expressa el dolor d’un país davant la mort d’una dona en un presumpte crim masclista. El primer pensament ha de ser per a la víctima, la seva família i les persones que l’estimaven. El respecte també obliga a preservar la investigació judicial i evitar conclusions precipitades. Tanmateix, hi ha una circumstància que mereix una reflexió profunda: el presumpte autor participava des del 2025 en un programa governamental contra les conductes violentes. Aquesta dada no permet qüestionar automàticament l’eficàcia del servei ni atribuir responsabilitats, però sí que planteja interrogants legítims sobre els límits de la prevenció i les possibilitats de detectar situacions de risc. Les institucions hauran d’examinar, amb rigor i sense interferir en la investigació, si existeixen aspectes susceptibles de millora. Cap programa pot garantir un risc zero, però això no ha d’impedir revisar-ne el funcionament. Davant una pèrdua irreparable, el compromís col·lectiu ha de ser protegir millor les dones.
