Així, amb to afirmatiu és com parla qui creu que avui no morirà i que té tot el temps del món per a fer les coses. No se sap d’on ha tret aquesta idea perquè cada dia mor gent, emmalalteix greument o queda discapacitada físicament o mentalment. És a dir, viu en una realitat paral·lela i fins que no li diagnostiquen un problema de salut greu, no s’adona que té els dies comptats i llavors, és quan s’afanya a fer tot el que l’apassiona. Li diuen: estàs malalt i desgraciadament, només et queden unes poques setmanes de vida, així que, millor escriu el testament i comença a acomiadar-te dels teus éssers estimats. Amb la qual cosa, per què esperar que ens notifiquin aquesta trista notícia per a fer el que realment ens apassiona? Per què deixar per a després alguna cosa que podem fer ara mateix, si no ens costa res i a més, tenim els mitjans per a fer-ho?
Hi ha molta gent que malviu tota la seva vida pensant que quan es jubili tindrà una millor vida, més temps per a realitzar els seus somnis o simplement, per a descansar; també està la que tot ho deixa per a quan estigui de vacances (dues vegades a l’any) en comptes de buscar temps durant el més per a fer-lo i així, poder gaudir de les vacances. Després, també està la gent que viu el present, però mentalment està en el demà i assegura que farà tot el que s’ha proposat i a causa d’aquesta manera de comportar-se, els altres deixen de confiar en ella perquè és algú que no compleix la seva paraula, sempre troba una excusa per a justificar-se.
Ens afirma que començarà a estalviar; a cuidar la seva salut o aspecte físic; canviar de feina, separar-se de la parella, canviar la seva manera de ser; etc. És a dir, té propòsits, però, no la determinació per a dur-los a terme perquè segurament, està motivat, però la mandra el supera i es refugia en la fantasia per a suportar la frustració que això li causa. Igualment, aquest tipus de comportament s’adquireix en la infància i es potencia en l’adolescència, quan estem copiant models per a ser igual que ells. Amb la qual cosa, segons quins triem, ens tornarem parsimoniosos, actius o sedentaris i aquests comportaments influeixen bastant en la nostra manera de pensar, però, així i tot, té molt a veure la nostra manera de veure la realitat.
Amb la qual cosa; qui té present que el demà no està assegurat per molt bé que li vagin les coses actualment, no deixa per a després els seus plaers. Quan som conscients que ningú està exempt de patir un accident i conseqüentment, perdre unes certes capacitats mentals o físiques, aprofitem qualsevol moment per a fer el que ens agrada realment. Així mateix, vivim amb més alegria perquè sabem que aquest pot ser el nostre últim sospir i, per tant, li traiem el màxim profit al nostre entorn i a les nostres pertinences (família, amistats, objectes, diners, etc.).
