La manca d’espais s’ha convertit, actualment, en una de les principals dificultats que afronta l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell, fins al punt que alguns pacients han d’esperar als passadissos quan les instal·lacions no permeten acomodar-los en altres dependències. Així ho ha reconegut en declaracions a El Periòdic el director mèdic del centre hospitalari, Marc Pascual, qui ha admès que «quan no disposes dels espais necessaris, és evident que la qualitat assistencial percebuda no és la mateixa». Una situació, però, que ha evitat atribuir a la manca de professionals, sinó a les limitacions físiques d’un hospital que, com ja s’ha esmentat en diverses ocasions anteriors, necessita incrementar la seva superfície per respondre a l’activitat actual.
«Per als professionals també és estressant no tenir prou espai per visitar adequadament un pacient o parlar amb la seva família, especialment perquè és una situació que no depèn d’ells. No són les condicions ideals», ha esmentat Pascual, afegint que tot plegat repercuteix, de manera directa, en les condicions laborals dels sanitaris. Així, i tot i reconèixer que aquesta casuística pot arribar a dificultar aspectes tan ‘bàsics’ com la comunicació amb els familiars dels pacients, el director mèdic sí que ha volgut diferenciar les condicions de les instal·lacions hospitalàries de la qualitat clínica de l’atenció, ja que «l’assistència mèdica no hauria de veure’s afectada per la ubicació, però sí que se’n ressenten el confort i la qualitat percebuda».
«Per als professionals és estressant no tenir prou espai per visitar adequadament un pacient o parlar amb la seva família, especialment perquè és una situació que no depèn d’ells» – Marc Pascual
En aquest sentit, i de cara a intentar donar resposta a la situació, hi ha ara mateix tot un treball de reorganitzar les dependències de l’hospital i traslladar determinats departaments a altres immobles. Una mesura, però, que encara no ha acabat de resoldre totes les necessitats: «Hem hagut de traslladar diversos departaments fora de l’hospital i continuem ocupant nous espais perquè les necessitats no deixen de créixer», apuntant que, entre els serveis que ja han sortit, hi ha els sistemes d’informació, l’àrea jurídica o l’àrea de salut mental. Així, la manca de superfície afecta directament àrees assistencials com les consultes externes, el servei d’Urgències, l’hospital de dia i els espais destinats a exploracions. «Necessitem més espai pràcticament a tot arreu. Estem constantment fent un Tetris perquè ens falten espais», ha remarcat.
Precisament, un dels serveis en què aquesta problemàtica es fa especialment evident és el d’Urgències, on l’afluència de pacients pot variar considerablement d’un dia a l’altre i dificulta qualsevol previsió exacta: «El problema d’Urgències és sobretot d’espai, més que de dimensionament de la plantilla, perquè la demanda és imprevisible», ha apuntat Pascual, recordant que la plantilla es dimensiona a partir de les necessitats habituals, però que determinades circumstàncies poden provocar increments sobtats de demanda. Entre aquestes situacions, ha situat els brots de malalties respiratòries o els accidents vinculats a l’activitat esportiva, els quals poden generar una concentració puntual d’usuaris.
«Hem hagut de traslladar diversos departaments fora […] Necessitem més espai pràcticament a tot arreu. Estem constantment fent un Tetris perquè ens falten espais» – Marc Pascual
«Abans l’hivern concentrava un augment molt important de l’activitat per l’esquí, però aquesta estacionalitat s’ha anat reduint i ara disposem d’una plantilla dimensionada per a tot l’any», ha afegit el director mèdic del centre. Així doncs, i davant d’aquest escenari, ha afirmat que «l’ampliació de l’hospital és indiscutible i absolutament necessària», indicant que el projecte ja és aprovat, tot i que sense un calendari per a l’inici de les obres. En aquest sentit, i en ser qüestionat pels terminis, ha evitat entrar a valorar si la decisió d’ampliar hauria d’haver-se adoptat abans: «A la vida tot podria ser abans. També podria haver arribat més tard i estaríem pitjor. Entenc que les coses es fan quan es poden i sempre hi ha d’haver una escala de prioritats».
