«És millor, però no resol el problema de fons». Així de contundent s’ha mostrat la presidenta del Fòrum de la Joventut d’Andorra, Erika da Costa, davant la modificació dels ajuts a l’emancipació anunciada ara fa unes setmanes per l’ens governamental, una mesura que considera insuficient per garantir que els joves puguin abandonar el domicili familiar i mantenir un habitatge amb els seus propis ingressos. «La modificació s’ha fet principalment per facilitar l’accés inicial a l’habitatge, però no s’adapta a la realitat actual perquè no ofereix ajuts reals que garanteixin una emancipació sostenible en el temps», ha assegurat en declaracions a El Periòdic.
«Amb lloguers superiors als 1.600 euros i un salari mínim interprofessional de 1.500 euros, assumir la quota cada mes és impossible sense caure en la precarietat financera», ha advertit Da Costa, qui considera que «l’objectiu de qualsevol política hauria de ser garantir una emancipació sostenible a llarg termini i no només pagar la fiança d’entrada». En aquesta línia, la presidenta de l’ens ha insistit que «no és possible emancipar-se amb un únic salari sense compartir habitatge, ja que cal aportar més d’un sou a la llar per poder sostenir un lloguer». Cal recordar que, de les diverses modificacions fetes, una era elevar el límit d’ingressos dels 24.000 als 35.000 euros bruts, així com ampliar la franja d’edat dels beneficiaris dels 22-30 anys als 18-35 anys.
«Amb lloguers superiors als 1.600 euros i un salari mínim interprofessional de 1.500 euros, assumir la quota cada mes és impossible sense caure en la precarietat financera» – Erika Da Costa
A més, també cal tenir en compte que les peticions han passat de les 87 registrades el 2021, amb 42 concessions, a les 15 del 2025, de les quals només vuit van obtenir una resolució favorable: «Tot i que no existeix cap avaluació pública d’aquest ajut, pensem que la caiguda de sol·licituds es deu a la desconnexió entre la normativa i el mercat real», ha exposat Da Costa, tot assenyalant que «els sostres màxims d’ajut i els requisits d’accés quedessin totalment obsolets davant l’absència de pisos de lloguer que complissin les condicions exigides». En aquest sentit, la titular de Joventut, Mònica Bonell, ja havia reconegut durant la presentació dels canvis que «el programa actual no s’estava adaptant al context».
Tornant a l’ampliació de l’edat màxima fins als 35 anys, per a la presidenta del Fòrum de la Joventut aquesta casuística respon a les dificultats per independitzar-se, remarcant que «les persones de 35 anys també són joves, ho marca el Consell d’Europa i el Pla Nacional de la Joventut, així que tenen tot el dret a beneficiar-se d’aquests ajuts». «L’ampliació reflecteix un canvi estructural on l’etapa de la joventut i la necessitat de suport públic per accedir a un habitatge s’allarguen obligatòriament a causa de la bretxa entre els sous i el cost de la vida», ha afegit Da Costa, qui, a partir dels resultats de l’enquesta de drets laborals, ha afirmat que «disposar d’un contracte estable ja no garanteix poder pagar un lloguer de forma individual».
«Quan es necessita més d’un salari per pagar el lloguer o quan gran part dels ingressos se’n van en l’habitatge, és molt difícil desenvolupar projectes de futur com formar una família» – Erika Da Costa
En aquest sentit, l’emancipació va ser la prioritat més votada pels 350 participants en l’enquesta del Pla nacional de joventut d’enguany. Tanmateix, Da Costa considera que «la resposta de l’Administració és lenta i es limita a pegats d’accés en lloc d’aplicar les mesures alternatives d’habitatge que realment es reclamen», proposant, entre possibles actuacions, «la creació de parc públic d’habitatge assequible i la intervenció o regulació de preus al mercat privat», així com «reduir la precarietat, la temporalitat i la inseguretat laboral, garantint salaris que permetin pagar un sostre de manera autònoma». «Quan es necessita més d’un salari per pagar el lloguer o quan gran part dels ingressos se’n van en l’habitatge, és molt difícil desenvolupar projectes de futur com formar una família, continuar estudiant o establir-se amb garanties al país», ha lamentat Da Costa.
