La desconnexió digital no és un privilegi ni una concessió, sinó una condició necessària per exercir qualsevol professió amb unes garanties mínimes. La reivindicació del Col·legi d’Advocats posa damunt la taula una realitat que la digitalització ha accentuat: disposar d’eines que permeten treballar les 24 hores no pot convertir-se en l’obligació implícita d’estar disponible permanentment. En l’àmbit jurídic, aquesta qüestió adquireix encara més rellevància. La responsabilitat dels professionals, els terminis i les notificacions judicials no desapareixen, però tampoc poden justificar un sistema en què el descans depengui de mantenir-se constantment pendent d’un ordinador. Si aquesta dinàmica genera estrès i dificulta fins i tot gestionar adequadament baixes mèdiques o de maternitat, existeix un problema que mereix una resposta normativa. La tecnologia ha de facilitar l’exercici professional, no colonitzar-lo. Regular la desconnexió significa establir límits clars que permetin compatibilitzar l’eficiència de la justícia digital amb el dret al descans. I aquest equilibri no hauria de continuar pendent.
