El Sindicat d’Habitatge d’Andorra (SHA) ha valorat positivament el nou programa d’ajuts al lloguer del Govern per la seva capacitat d’alleugerir de manera immediata les famílies amb dificultats, però ha advertit que aquest tipus de mesures no actuen sobre l’origen del problema. En aquest sentit, l’entitat considera que existeix el risc que els ajuts acabin convertint-se en «un mecanisme permanent per compensar amb recursos públics uns preus privats que continuen sent inaccessibles», i defensa que la política d’habitatge també ha d’incidir directament sobre el preu dels lloguers.
El sindicat assenyala que el programa redueix l’import que acaba assumint la família, però no necessàriament la renda del contracte. A més, recorda que l’ajut es calcula a partir d’un topall vinculat al preu assequible de referència del parc públic incrementat en un 20%, de manera que la diferència continuarà recaient sobre el llogater quan el preu real superi aquest límit. Amb tot, també matisa que el programa no limita en tots els casos l’esforç de les famílies al 30% dels ingressos, ja que aquest percentatge augmenta segons la renda i pot arribar al 40% per a les llars situades entre tres i 3,5 salaris mínims.
«La política d’habitatge no pot limitar-se a decidir qui paga la factura, també ha d’actuar sobre la factura» – Sindicat d’Habitatge d’Andorra
Un altre dels punts que genera preocupació és l’exigència d’acreditar 15 anys de residència legal, efectiva i permanent per poder accedir als ajuts. «La crisi de l’habitatge no pregunta quants anys portes al país abans d’afectar-te», sosté el sindicat, el qual alerta que persones que treballen i desenvolupen el seu projecte de vida a Andorra poden quedar excloses malgrat suportar la mateixa sobrecàrrega residencial. Per aquest motiu, considera que el requisit requereix «una reflexió profunda» sobre l’abast de la protecció pública.
Finalment, l’entitat reclama que el programa sigui avaluable i transparent, amb dades sobre el nombre de beneficiaris, els imports concedits, els recursos destinats i la reducció efectiva de l’esforç econòmic de les llars. Davant el caràcter temporal plantejat per l’Executiu, el Sindicat d’Habitatge defensa aprofitar aquest període per ampliar el parc públic assequible, garantir més estabilitat contractual i avançar cap a «una regulació efectiva dels preus del lloguer» vinculada a la capacitat adquisitiva de la població. «La política d’habitatge no pot limitar-se a decidir qui paga la factura, també ha d’actuar sobre la factura», conclou.
