El possible efecte dels nous ajuts al lloguer sobre els preus del mercat ha centrat aquest dijous part del debat al Consell General, després que el president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, hagi qüestionat les conseqüències que pot tenir que Govern assumeixi una part de la renda. «Ens fa por que es provoqui una inflació en el mercat amb aquesta mesura, que paga directament al propietari la diferència d’import i que es pot respondre amb una pujada del lloguer», ha advertit Escalé, demanant quines mesures preveu l’Executiu per evitar aquest escenari. La ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, però, ha rebutjat aquest plantejament i ha defensat que «nosaltres creiem que la mesura està força blindada».
«El que pretén és que els ciutadans no hagin de destinar més del 30% dels seus ingressos a pagar el lloguer i puguin mantenir el seu nivell de vida i l’assequibilitat al país», ha afegit Marsol, incidint que es tracta de «mesures temporals» i que la diferència assumida per l’Executiu estarà sotmesa a un límit. Els dubtes d’Escalé han sigut exemplificats amb el cas d’una persona amb uns ingressos mensuals de 2.000 euros i una aportació màxima al lloguer de 600 euros, de manera que Govern podria assumir, per exemple, els 400 euros restants. «Què impedeix que el propietari pugi la renda fins a aquests euros de diferència, fent que l’ajuda pugi també, però que l’efecte sigui el mateix?», ha preguntat el president de Concòrdia.
«Finançar amb pressupost públic els increments del mercat és el més fàcil que pot fer l’Estat; el que posem en dubte és l’eficàcia» – Cerni Escalé
Marsol, per la seva banda, ha respost que «el que impedeix al propietari pujar l’import és la mateixa llei, que estableix una progressió dels contractes i que els nous contractes tinguin uns límits de preu», afegint que «entenem que no serà una mesura inflacionària, sinó que ajudarà els ciutadans». Escalé, però, ha insistit en aquest punt i ha advertit que experiències similars en altres països han acabat repercutint sobre els preus: «L’ajuda donada per Govern, en altres casos i en altres països, acaba alimentant la pujada dels preus del lloguer», ha sostingut, mentre Marsol ha defensat que «els ciutadans que tenen un poder adquisitiu mitjà han de poder destinar un 30% dels seus ingressos a l’habitatge sense que afecti la seva qualitat de vida».
El debat ha anat més enllà i ha pujat de to quan el president de Concòrdia ha posat en dubte l’eficàcia de destinar recursos públics a aquesta fórmula. «Finançar amb pressupost públic els increments del mercat és el més fàcil que pot fer l’Estat; el que posem en dubte és l’eficàcia», ha afirmat, afegint que «s’ha d’evitar l’assistencialització massiva de la població». A més, Escalé ha recordat que la formació ha presentat quatre proposicions de llei i unes 400 esmenes que no han estat acceptades per la majoria parlamentària, mentre Marsol ha retret a Concòrdia que «vostès pretenen frenar el creixement i que els propietaris ho paguin tot». «El programa acaba de col·laborar amb els llogaters per acabar de pagar un lloguer assequible», ha continuat.
«Comparteixo que és una mesura que afavoreix els propietaris que ho fan malament i que és electoralista per part del seu Govern» – Pere Baró
Des de la resta de bancades, la presidenta del grup parlamentari d’Andorra Endavant, Carine Montaner, ha introduït la situació dels propietaris en el debat, afirmant que «els propietaris han suat per aconseguir aquests pisos i sense propietaris no tenim pisos al mercat». Pel que fa als socialdemòcrates, Pere Baró s’ha sumat als dubtes sobre les conseqüències del programa i ha afirmat que «comparteixo que és una mesura que afavoreix els propietaris que ho fan malament i que és electoralista per part del seu Govern». Marsol, però, ha rebutjat aquesta consideració recordant que els socialdemòcrates es van abstenir i que la resta de grups hi van votar a favor, situant, a més, el programa com una mesura d’acompanyament mentre augmenta el parc públic.
