Diuen que una llàgrima és un 1% d’aigua i un 99% de sentiments. Però la veritat és que una llàgrima és molt més que això. És un crit silenciós. És una ferida que no ha trobat paraules. És una part de l’ànima que, incapaç de continuar amagada, decideix sortir a la llum.
Les llàgrimes no neixen als ulls. Neixen al cor.
Neixen en les nits en què trobem a faltar algú que ja no hi és. En les abraçades que no vam donar. En les paraules que no vam dir. En els comiats que van arribar massa aviat.
Cada llàgrima explica una història que ningú veu. Parla d’amors que es van quedar a mig camí, de somnis que es van trencar i de persones que van deixar una empremta tan profunda que el temps no ha estat capaç d’esborrar-la.
I, malgrat això, continuem fent mal amb una facilitat sorprenent.
Una paraula pot destruir l’autoestima d’una persona. Una mirada d’indiferència pot apagar una il·lusió. Una traïció pot convertir la confiança en un desert. I, sovint, no som conscients del mal que provoquem.
Ens hem acostumat a jutjar sense conèixer la història dels altres. A opinar sense escoltar. A parlar sense pensar que darrere de cada rostre hi ha una batalla que desconeixem. No sabem quantes llàgrimes ha vessat la persona que tenim al davant. No sabem quantes nits ha passat sense dormir.
No sabem quants silencis ha hagut d’empassar-se per continuar caminant.
Potser per això la tendresa és un acte de valentia.
Ser amable no costa res. Escoltar no costa res. Abraçar no costa res. Però, per a algú que està trencat per dins, aquests petits gestos poden significar-ho absolutament tot.
Hi ha llàgrimes que ningú no veu. Les que cauen en silenci mentre tothom creu que estem bé. Les que amaguem darrere d’un somriure.
Les que eixuguem ràpidament perquè ens han ensenyat que mostrar les emocions és un signe de flebesa.
Però plorar no és perdre. Plorar és sentir. I sentir és la prova més gran que encara som humans.
Abans de ferir algú, pensa-hi.
Pensa que potser aquella persona està sostenint un món que s’esta enfonsant.
Pensa que potser només necessita una mà estesa.
Pensa que hi ha ferides que no sagnen, però que fan molt més mal.
Perquè les llàgrimes no es poden comprar. No es podem substituir. No es poden esborrar.
Una llàgrima és el preu que paga el cor quan estima massa, quan troba massa a faltar o quan suporta més dolor del que és capaç d’explicar.
I si alguna cosa hauríem d’aprendre al llarg de la vida és això: no sabem quant de temps compartirem el camí amb les persones que estimem.
Per això, estima sense mesura.
Abraça més.
Jutja menys.
I no oblidis mai que, darrere d’una sola llàgrima, hi pot haver un oceà sencer de sentiments.
