Com qualsevol fòbia, es tracta d’una por extrema i irracional davant de situacions o objectes que realment no representen cap perill. I, en aquest cas precís, també és irreal perquè el problema sorgeix més d’una mala interpretació de la situació què dels efectes en si mateixos. Així doncs, això últim és la clau per superar-la donat que enfront de situacions de perill reals, si no fem alguna cosa al respecte, podem perdre la vida o sofrir greus conseqüències. Per tant, la millor manera d’afrontar la gerascofòbia és actuant com si ens hi anés la vida, és a dir, segons el motiu de la por, actuar en conseqüència. Amb això vull dir que hi ha diverses: la por de perdre la independència física o econòmica, la por de perdre l’atractiu físic, la por a la solitud, etc. N’hi ha per a tots els gustos i colors. En conseqüència, serem proactius i ens anticiparem al malestar, viurem de manera congruent amb les nostres pors, convertint-les en la nostra motivació.
Si tenim por de malviure o dependre d’algú més durant la jubilació, treballarem, estalviarem i invertirem els nostres diners específicament per solucionar aquesta por. Contractarem algun fons d’inversió, comprarem un habitatge i, a més, ens exercitarem regularment, menjarem saludablement i periòdicament ens farem revisions mèdiques (dents, tensió arterial, sucre en sang, colesterol, etc.). Així canviarem aquesta realitat que tant ens aterreix i, a més, viurem el futur que volem evitar o aconseguir, i això es tradueix a viure el present plenament. Estarem fent exactament el que ens agrada: tenir una feina gratificant, estar envoltats de gent que aporta, fent activitats que ens complauen, etc.
Perquè és un fet que el nostre entorn social i, sobretot, les cinc persones amb les quals més interactuem durant l’any influeixen en la nostra personalitat i motivacions. Els temes que tractem en aquests ambients socials ens fan pensar i, inevitablement, acaben condicionant la nostra manera d’interpretar la realitat. Així que, si ens preocupa el nostre aspecte físic, la nostra salut física o mental, la nostra economia, etc., és vital no envoltar-se de gent que vagi en contra d’aquests valors, de gent que resti. Perquè és cert que no sempre trobarem gent que comparteixi els nostres valors, però això no és motiu per a acostar-se a la gent oposada, i això, per cert, és una cosa típica de la gent que no suporta la solitud.
En comptes d’afrontar-la de manera activa i productiva, ho fa de manera passiva; no vol esforçar-se perquè simplement busca evadir la ment, però no té en compte les conseqüències que això implica. El cervell és com una esponja: inconscientment, absorbeix tota la informació que li arriba i, si no la filtrem i la raonem, traurem conclusions esbiaixades o ja determinades pels altres.
